Incombustible
És segur que Bartumeu, amb càrrec o sense, amb més o menys seguidors, i per a malson dels seus opositors, continuarà fent política des de totes les tribunes que estiguin disposades a escoltar-lo
Quan Jaume Bartumeu advertia ara fa més d'un any que renunciar a ser candidat a cap de Govern del seu partit, el nounat SDP, i per tant a ser conseller general en aquesta legislatura, no volia dir que es retirava de la política, potser no tothom n'era conscient de l'abast de les seves paraules. Perquè, la veritat, de presència als mitjans i de marcar el discurs polític del moment se n'ha fet un fart en aquest any i escaig que no és al Consell General. Un Consell on, amb sinceritat, se'l troba a faltar físicament, bàsicament perquè les seves intervencions acostumaven a centrar el debat polític a la cambra legislativa. I dic que se'l troba a faltar físicament perquè, agradi o no, des de fora sovint ha estat més protagonista que els de dintre. Certament que l'afer BPA i el paper que ha tingut com a advocat hi han ajudat, però pocs negaran que llegir l'entrevista d'aquest dilluns al Diari d'Andorra, constata que ja fa temps que té superada l'erosió política que li va suposar el trencament amb el seu antic partit, el PS, i que en el record més llunyà hi queda el desgast d'un Govern fallit de dos anys que va donar pas a la majoria taronja.
Bartumeu és políticament incombustible, malgrat les derrotes, malgrat els ascensos i els vertiginosos descensos, malgrat els trencaments i malgrat el llast que pugui deixar en determinades actituds. I ho és per a maldecap d'alguns dels seus rivals polítics històrics: una frase seva, amb aquell verb esmolat que el caracteritza, fa més mal que cinquanta provinents de l'oposició parlamentària. Molts dels seus opositors, sobretot els més joves, el consideren un polític a qui ja li ha passat el moment... el moment, per a què? Segurament ni el propi Bartumeu no sap que serà políticament en el futur, ni si tornarà a tenir escó parlamentari, ni qui sap si governamental. Però el que sí és segur és que, amb càrrec o sense, amb més o menys seguidors, i per a malson dels seus opositors, continuarà fent política des de totes les tribunes que estiguin disposades a escoltar-lo. No entendria Bartumeu de cap altra manera.
