Opinió 11/04/2017

Indiana Jones i la destral maleïda

Amb la venda per Internet d’una peça suposadament procedent del jaciment neolític de Juberri es corre el risc, si el negoci prospera, que comencin a aparèixer èmuls de l’aventurer que protagonitza Harrison Ford

i
Bru Noya
2 min

És un món fascinant aquest de la venda d’objectes per Internet: dues màscares de ‘pressing catch’ a 15 euros cada una, una disfressa de Maggie Simpson -sense xumet-, unes sabatilles esportives del número 41 amb l’alarma antirobatori sense treure, un tanga usat de color rosa, un poni castrat i amb les vacunes amb regla i la part d’una destral suposadament procedent del jaciment neolític de Juberri. Més que una eina per tallar sembla unes 'passanelles' d’aquelles que es llancen a l’aigua per a fer-les botar en salts successius. Però tant s’hi val.

El Govern la va comprar per 45 euros tot i que la ministra de Cultura Olga Gelabert, admet precipitació i reconeix dubtes sobre l’autenticitat. I és clar apareixen més destrals, o les seves parts, en venda a la xarxa i que han estat penjades per un arqueòleg amb màster a la Universitat Autònoma de Barcelona. Si aquest negoci prospera tots els nens i nenes voldran ser com Indiana Jones en versió Harrison Ford. Passarà el mateix que amb la filosofia i Merlí, la medicina amb el Doctor House o ‘Hospital central’, l’augment de les vendes de màquines de cosir amb ‘El tiempo entre costuras’ o quan, a principis dels anys noranta del segle passat, tothom es matriculava a econòmiques per ser com Mario Conde. Es van disparar les compres de gomina, polos Ralph Lauren i de sabatilles nàutiques encara que el client fos originari de Torrecilla del Rebollar, no hagués trepitjat mai un vaixell i tingués la mateixa obsessió per veure el mar que l’Antoine Doinel d’‘Els 400 cops’ de Truffaut.

A més, això de l’arqueologia també dona per escriure un llibre d’èxit amb posterior pel·lícula protagonitzada per un professor universitari que busca els manuscrits secrets dels templers que indiquen on està enterrat el secret dels càtars, que és un lloc recòndit dels Pirineus. No hi ha de faltar una noia decidida, valenta, bonica, sexi i amb accent francès. Els dolents han de ser mormons, evangelistes o testimonis de Jehovà perquè els de l’Opus Dei ja estan massa vistos. Com les històries d’arqueòlegs i de troballes.

Encara hi algú que busca pels Cortals de Manyat i per Llumeneres un suposat tresor dels carlins oblidant, que molt sovint la realitat és com aquella escena de ‘A la recerca de l’Arca perduda’: “Mira això no té valor -deia el dolent-, deu dòlars en qualsevol venedor del carrer. Però si l’amago i l’enterro a la sorra durant molts anys ja no té preu, com l’Arca”.

stats