Interrogants

Un cop ja hem vist quines i quantes són les candidatures i, sobretot, quins són els noms que les omplen, arriba el torn dels interrogants, de les preguntes sense resposta que només els electors seran capaços de contestar amb el seu vot a les urnes el dia 1 de març. M’he atrevit a reproduir-ne unes quantes. Segur que no hi són totes, que n’hi ha moltes més, però crec que són algunes de les més significatives:

1. Funcionaris. Què farà el funcionari emprenyat? A qui votarà? Optarà per fer-ho en bloc a la candidatura que cregui que fa més mal a Demòcrates per Andorra i així fer perdre la majoria absoluta a Toni Martí? O pel contrari hi haurà una dispersió de vot entre abstenció, blancs i els altres tres partits: PS, SDP i Ld'A?

2. Progressistes. El vot que es mou per l’eix progressistes-conservadors, davant la més que probable entrada amb força dels Liberals, votarà una de les dues forces socialdemòcrates -PS i SDP- o es decantarà pel que podria considerar un vot útil, i un mal menor, i ho farà per DA?

3. Ministre contra Director. El director de Finances -càrrec de confiança- del Govern s’enfrontarà al seu propi ministre. La cosa té més suc quan resulta que el càrrec de confiança farà campanya contra un impost que ell mateix, des de les seves tasques de director del Departament, ha ajudat a desenvolupar i fer aplicar colze a colze amb el ministre. Com ha d’entendre, doncs, l’elector el duel Cinca-Chato a la territorial d’Andorra la Vella? Ni un guió fet per Kafka ho milloraria.

4. L’aliança a Encamp de Miquel Alís i els Liberals. Més enllà de l’astorament provocat en un principi perquè un dels principals assots dels Liberals durant anys ara s’alia amb ells, la confluència és un laboratori de proves amb l’objectiu més a llarg termini situat en les comunals del desembre?

5. Proliferació de candidatures. A qui beneficia en determinades parròquies 4 candidatures? Si acceptéssim que en la majoria del territori el duel és entre DA i Ld'A, poden PS o SDP sortir beneficiats en alguna parròquia per la dispersió de vot?

6. Rosa Ferrer. L’excònsol de la capital ha estat un dels principals maldecaps de Martí: primer amb el Patapou, després amb la negociació amb els comuns per les competències i transferències… Forçada per les circumstàncies davant l’absència de candidats a la territorial d’Andorra la Vella, l’acord de Cd'i amb DA l’obliga de nou a carregar-se la motxilla a l’esquena i 'espardenyar'. Passarà factura en el seu electorat més progressista l’acord amb DA?

7. Garrallisme. Moviment Massanenc i Toni Martí havien fet pública la seva enemistat al llarg d’aquests darrers tres anys, des de les passades eleccions comunals, quan el cap de Govern va posicionar-se al costat de l’actual majoria comunal. Ara, després de rebre el rebuig de Baró, Ferré i la resta de Ciutadans Compromesos, Martí ha anat a buscar l’etern rival d’aquests, Moviment Massanenc, per fer la llista, conscient que a DA a la Massana en solitari li era impossible fer llista. Castigarà l’electorat aquest mercadeig a l’enèsima potència, o no afectarà i tot continuarà igual en aquesta parròquia amb el frec a frec fins al darrer dia entre els dos grans blocs?

8. Conxita Marsol. La que va ser apartada a darrera hora del tàndem amb Carles Torralba en la candidatura comunal de DA del 2011 -fet que va ser una de les claus perquè Rosa Ferrer s’acabés imposant in extremis- ara és situada pels mateixos que la van apartar en un privilegiat número 3 de la candidatura nacional de DA. Molt probablement ha estat gràcies a la carambola que ha propiciat el desplaçament de Cinca a la territorial i el pacte amb els garrallistes a la Massana, però quants dels Liberals d’Andorra la Vella suma Marsol a la candidatura de Martí?

9. Espot. Després que el cònsol major d’Ordino hagués declarat que si calia lideraria la territorial d’Ordino per enfortir-la o per frenar possibles candidats a d’altres parròquies, com han d’entendre els 1.500 electors ordinencs que no ho hagi fet? Ha aconseguit el que volia i ha frenat algun candidat Liberal de presentar-se en una parròquia veïna?

10. Canillo. Ja sé que no es poden comparar les eleccions comunals amb les generals, però Canillo té un significat especial, perquè és la parròquia amb menys cens electoral i on el contacte entre candidat i elector és més directe. A les darreres comunals va haver-hi un 42% de vot en blanc que, molt probablement, venia de diferents posicionaments: de votants Liberals i del PS que no van poder fer candidatura, d’una part de l’electorat propi de DA disconforme amb la llista, i d’electors que mostraven així la seva queixa perquè només hi havia una candidatura per escollir. Tot i això: on anirà a para la majoria d’aquest 42% de vot en blanc vist que en aquestes eleccions es presenten dues llistes, però sense presència Liberal?

11. Com afectarà en l’electorat l’absència de Bartumeu com a candidat a cap de Govern? Li mantindrà la lleialtat votant la llista del seu partit –SDP– a la qual dóna suport anant el darrer de la candidatura? O pel contrari es dispersarà?

12. I la que segurament encara ningú s’ha plantejat: Martí suma o suma menys després de 4 anys governant? El 2011 ningú ho qüestionava: la figura de Toni Martí no només sumava, sinó que multiplicava. Ara, en tindrà prou amb les seves habilitats seductores per convèncer l’elector? Sabrà transmetre què ha fet governant i per què no ha fet altres grans reformes?

Enemics –polítics s’entén– de fa quatre anys ara són amics conjunturals. Amics d’antany ara faran campanyes aferrissades uns en contra dels altres. Unes famílies polítiques es dispersen, altres en fan un conglomerat, i en alguns llocs acaben sent un contenidor de candidats provinents una mica de tot arreu. El que cal esperar és que la resposta a totes i cadascuna de les qüestions la faci l’elector des de la consciència i el sentit comú, que també és el sentit més preuat que el ciutadà valora dels seus elegits.