Intranquil·litat electrònica

Arribem a la feina després de dies de descans i tenim la safata d’entrada del correu plena de mails. No ens connectem un dia a les xarxes socials i les notificacions ens col·lapsen. Algunes persones pensaríem que som afortunats, i fins i tot n’hi ha que gaudeixen amb aquesta sensació. Aquest ritme és insostenible i és tot mentida. Cal replantejar-se la vida. Avui dia, poques coses es fan a poc a poc, amb estima, amb treball, amb esforç, elaborades. Tot va tan ràpid que no parem atenció en els detalls.

Haurem de prioritzar les maneres de sentir-nos connectats. És físicament impossible tenir 1.500 amics o contactes, però totalment factible tenir-los de manera virtual. I és precisament aquesta paradoxa la que ens fa sentir que vivim simultàniament entre el món físic i virtual. El problema és que ens hem cregut que si ens allunyem de qualsevol manera de comunicació electrònica tenim la sensació que ens estem perdent coses. D’aquí la reticència de la gent a apagar el mòbil al cinema, en un festival de música o dinant amb la família. És la ‘intranquil·litat electrònica’.