Publicitat
Publicitat

Junts, per força

PS i SDP han de demostrar d'una vegada per totes que són dues formacions distintes. Per fer això, el primer obstacle que s’havia de superar era aconseguir un grup parlamentari propi que dotés els dos partits de més presència i més recursos econòmics. Finalment, no ha estat possible

Durant les passades eleccions generals la principal dificultat que van tenir els partits de l’esquerra va ser la diferenciació ideològica. PS i SDP venien d’una recent escissió interna que va donar lloc al naixement de dues formacions. Des de la meitat de l’anterior legislatura, la diferenciació entre els dos partits ja era complicada. Des del meu punt de vista, els ciutadans no acabaven d’entendre l’existència d’un grup mixt i d’un grup socialdemòcrata.

La campanya electoral d’ambdues formacions s’ha basat en ignorar l’altra cara de la moneda. Els dos partits han deixat de considerar volgudament els seus contrincants reals, encarnats pels seus excompanys de files. Per contrarestar aquest divorci, el PS va impulsar una coalició d’esquerres sota el lema "Junts" que aglutinava totes les faccions més d’esquerra. Totes? No, totes no. Quedava un irreductible grup de socialdemòcrates tripulats pel seu líder indiscutible que renunciava a encapçalar la candidatura.

Aconseguir una diferenciació en tan poc temps era un objectiu interessant i alhora quasi impossible. Era, és i serà, un fet molt complicat, tenint en compte que totes dues formacions eren les pubilles del mateix pare i com és just volen una part de l’herència. Ara bé, aquesta fita l’ha solucionat en gran mesura SDP aconseguint dos escons i trencant les travesses preelectorals. En canvi, l’altra banda del matrimoni, el PS, que es va quedar amb la casa, ha sortit debilitat de la separació, ja que no ha aconseguit la fita desitjada.

En la nova legislatura, les perspectives es compliquen i els objectius són similars. PS i SDP han de demostrar d'una vegada per totes que són dues formacions distintes. Per fer això, el primer obstacle que s’havia de superar era aconseguir un grup parlamentari propi que dotés els dos partits de més presència i més recursos econòmics. Finalment, no ha estat possible. Les discrepàncies entre personalismes i ideologia van trencar un partit i ara tornen a estar junts per força.