Publicitat
Publicitat

L'altra Andorra?

M'ho vaig passar bé, però difícilment es pot encabir tot un país, per molt poble-estat que siguem, en un programa del format d''El Foraster' ideat per a pobles de dimensions bastant més reduïdes

Dimecres passat ens havíem de prendre el programa del Quim Masferrer com el que realment va ser, un programa d'entreteniment, perquè difícilment podia copsar la realitat de l'altra Andorra un programa de televisió pensat per explicar les coses que passen i el tarannà de la gent dels pobles de menys de 900 habitants. I sí, som un poble-estat, però ratllem els 70.000 habitants, tenim set parròquies i una multitud d'històries per explicar.

Jo m'ho vaig passar bé veient-lo, vaig riure i també em vaig commoure... però reconec que es va quedar a meitat de camí de les expectatives creades a partir de les promocions que ens deien que ens mostrarien l'altra Andorra. Perquè, tot i que ho va intentar –gran professional Quim Masferrer–, sortosament 'd'altres Andorres' n'hi ha moltes que acaben configurant una de sola.

No li dono massa importància si es va deixar una o altra parròquia –fet molt criticat, tot i que tampoc ens van aportar gran cosa de les visitades– o si les persones i fets que van sortir eren prou representatives de la gent del país –per cert, una estirada d'orelles a l'encarregat del guió: el càrrec homòleg a la subsíndica general no és pas el de la vicepresidenta del govern espanyol–, perquè al cap i a la fi allò important és el relat de l'Andorra de la gent independentment de si pertany a una o altra parròquia, o si respon a l’estereotip que es té de nosaltres. Sortosament som diversos i això ens enriqueix.

Al programa li reconec mancances, evidentment, com trobar a faltar l'Andorra de les tradicions tan arrelades i que ens marquen tant el calendari com a pirinencs que som, o l'Andorra dels béns culturals declarats Patrimoni de la humanitat per la Unesco, però també entenc –i ho reitero– que l'error és de base, el d'intentar encabir tot un país, per molt poble-estat que sigui, en un programa de les característiques d''El Foraster', amb un format que ha demostrat funcionar per a pobles de dimensions bastant més reduïdes.

Per això hem d'entendre que dimecres no vèiem l'altra Andorra, en tot cas vam veure una Andorra que no estem acostumats que la mostrin per televisió. I em va agradar que fos així.

PUBLICITAT
PUBLICITAT