L’art de la fuga

Les imatges del túnel que li han excavat per escapar-se de la presó d’Altiplano són per treure’s el barret: és una veritable obra d’enginyeria civil

Se’ns ha fugat el Chapo Guzmán, capo del cártel de Sinaloa. Les imatges del túnel que li han excavat per escapar-se de la presó d’Altiplano són per treure’s el barret: és una veritable obra d’enginyeria civil, ben projectada i perfectament executada. És clar, no té el mèrit dels presoners que toquen pirandó per habilitats pròpies i sense cap suport de l’exterior. Generalment, però, els grans escapistes són personatges de ficció, com el Comte de Montecristo que fuig de l’illa d’If, l’Andy Dufresne que durant trenta anys excava un túnel per anar-se’n de la presó de Shawshank o els germans Lincoln Burrows & Michael Scofield (aquest amb els plànols del presidi tatuats al cos) que protagonitzen la sèrie Prison Break.

Però també hi han hagut fugues reals i èpiques, com els aviadors Codner, Williams i Philpot que, tancats al camp de presoners de l’Stalag Luft III, a la Silèsia, van aconseguir enganyar els vigilants nazis i excavar un preciós túnel, o els tres que suposadament van aconseguir fugir d’Alcatraz el 1962 i dels que no se n’ha sabut mai més res. La seva aventura va inspirar la pel·lícula La gran evasió. O els trenta-vuit presoners de l’IRA que van escapar-se de la terrible presó de Maze, a l’Irlanda del Nord.

Ara sembla que la peripècia del Chapo és el nonplusultra de les fugues. I mai tant. Si t’ajuden els teus sicaris la cosa no té gràcia. La primera fuga del narcotraficant, el 2002, es va produir amb el molt poc elegant procediment del suborn als carcellers. Esperem que, quan el tornin a enxampar, provi d’excavar el túnel amb una cullera, com fan els presos de veritat.