L’articulista de guàrdia
Després d’una migdiada espessa, cap dels temes de furiosa actualitat que tenia esbossats prèviament com a notes mentals ha sobreviscut a l’experiència, i han desaparegut com llàgrimes a la pluja
L’articulista de guàrdia no diu fins al setembre als seus lectors. L’articulista de guàrdia escriu aquestes línies amb els peus dins d’una palangana i amb l’auxili espiritual d'un gintònic aigualit que, per un instants, fa que se senti com si fos ni més ni menys que Tom Wolfe. L’articulista de guàrdia s’acaba de despertar d’una migdiada espessa, i cap dels temes de furiosa actualitat que tenia esbossats prèviament com a notes mentals ha sobreviscut a l’experiència, i han desaparegut com llàgrimes a la pluja. L’articulista de guàrdia enveja la calma del gos que ha dormit tot el sant dia a l’ombra de l’escala, sens dubte el racó més fresc de la casa, del tot aliè a convencions, pactes i terminis, sense esma ni d’anar a passejar. L’articulista de guàrdia mira el cel, no sap si tronarà, aquesta tarda, però prou que convindria. L’articulista de guàrdia pensa en els seus col·legues, en els 'pizzaiolos', en els massatgistes de platja, en els gelaters, en els mestres orxaters, els músics de 'despacito', i no pot evitar un corrent universal de simpatia i solidaritat. L’articulista de guàrdia pensa també en els seus hipotètics lectors, escassos i desvagats, escampats entre el Port de la Selva i les Cases d’Alcanar, entre Islàndia i Nova York, i a tots, siguin allà on siguin, els desitja bones festes de Nadal i un 2018 ple de prosperitat.
