Opinió 12/05/2015

L’economia de la truita

Administració d’Empreses és la carrera més triada pels estudiants andorrans en un moment en què sorgeixen crítiques sobre la manera d’ensenyar les matèries econòmiques a la universitat

i
Bru Noya
2 min

Ignoro si continuarà fent aquesta calor de ple estiu, si el pol·len em seguirà provocant al·lèrgies i si Montserrat Caballé tornarà a plantar el jutge sense donar explicacions. Del que estic segur és que quan m’aixequi al matí tindré un correu electrònic d’una empresa que em proposa hotels, restaurants, tractaments de bellesa o viatges amb descomptes. No fallen ni els caps de setmana, ni per Nadal, ni per cap data assenyalada. Sempre hi són.

La majoria no els obro perquè no tinc intenció d’anar a una fonda rural a Azahara de los Atunes, a una pizzeria amb encant a Balmaseda, o fer-me un tractament facial antiedat. Però el d’avui l’he obert perquè em proposen participar en un sorteig que tindrà lloc el 24 de maig i que et pot permetre tastar una truita de patates de quatre racions valorada en 837 euros. Això hauria de ser tema d’estudi a les facultats d’economia, justament quan la setmana passada els integrants del Post-Cash Economics es queixaven des de 79 ciutats, entre elles Barcelona, que és una carrera universitària que s’ensenya com si fos una ciència dura en comptes de tova i social, amb un predomini de la teoria neoclàssica i passant de puntetes per l’origen de la crisi.

Vaig ser, ja fa força anys, alumne, entre d’altres, de la Muriel Casals i del Josep Maria Bricall, i em vaig inscriure en un seminari d’economia de l’empresa periodística impartit per Eugeni Giralt. Però ara no sé quin és el temari ni el que s’ensenya, tot i que segueixo llegint les notícies econòmiques a banda de les altres. Així he sabut que la carrera més triada pels universitaris andorrans, amb 112 estudiants, és Administració d’Empreses.

Si mai han de respondre en un examen a la pregunta sobre el perquè pot costar una truita de quatre racions 837 euros, la resposta és: 600 grams de patates Bonnotte a 500 €/kg, oli El Mil del Poaig, de la varietat Farga a 260 euros el litre; sis ous de gallina Marans a 3 euros la unitat; ceba blanca ecològica del Huerto de Carabaña a 12 euros el quilo i flor de sal de la vall d’Añana a 21 euros els 250 grams. Prova solucionada.

El mateix dia he tingut resposta a un altre enigma que em neguitejava. Fins fa poc podia triar a la botiga entre els ous de closca blanca o rossa. Els primers eren els barats i els segons, que es consideraven de més qualitat, els cars.

Ara pràcticament només se’n troben de rossos perquè hi ha la creença que són més saludables. Suposo que són d’aquest color les closques dels de les gallines Marans, d’origen asiàtic i alimentades amb gla, cosa que dóna un alt contingut en Omega 3. Blancs o rossos, una cosa està clara: són un dels ingredients fonamentals i el més barat de la truita de 837 euros, amb permís de la ceba blanca ecològica. Perquè aquí ja entraríem en un dels grans dilemes de la humanitat. La truita de patates amb ceba o sense?

stats