Publicitat
Publicitat

L'enginyer

Als ignorants ens costa molt concebre quina pot ser la maquinària oculta del tren 'Pitufo', quina és la mecànica secreta dels 'Toritos'

Servidor, de gran, voldria ser enginyer. No pas dels massa transcendents de camins, canals i ports, ni dels de mines, ni menys encara militar, com un Vaiban qualsevol. No: enginyer industrial. I no un enginyer industrial ordinari, el que més racionalitzaria en atraccions de fira. Algú ho ha de fer. Ara, que per imperatiu de paternitat responsable he de visitar sovint aparcaments reconvertits en succedanis menors de Port Aventura, m'he de meravellar davant de l'enginy —que ens connecta directament amb l'etimologia de l'ofici— dels creadors de totes aquelles instal·lacions. Als ignorants ens costa molt concebre quina pot ser la maquinària oculta del tren 'Pitufo', quina és la mecànica secreta dels 'Toritos', la dinàmica de fluïda dels aneguets, les arcanes lleis hidràuliques que mouen pistons i provoquen marejos i sacsejades al personal. Aquells rails amb rampes impossibles de tren cremallera suís. I tot amb les seves instal·lacions elèctriques, amb les lluminàries i altaveus. Tot és d'una ara perfecció, el compromís insòlit entre matèria i forma. Però l'estadi d'enginyer hauria de ser temporal, abans de poder passar, com quan transmigren les ànimes, a un nivell superior: el de decorador. Cap parada no et pot atreure si no s'acompanya de la iconografia Disney, degudament sublimada i interpretada pel talent de l'artista, en equilibri precari entre la superació dels drets d'autor i la llibertat del creador. Mags de l'aerògraf, genis de la perspectiva: espereu-me.