Publicitat
Publicitat

L'epidèmia del segle

I si totes les societats es mobilitzessin com ho ha fet la catalana per un objectiu comú?


Que si el fill del Pujol ha cobrat comissions de les obres dels túnels de les 2 Valires, que si Standard&Poors rebaixaria la nota d'Espanya si Catalunya s'independitza,...

Ai, senyors meus! Començo a estar farta de tanta negativitat 'on the air'.

I si comencem per fer canviar les lleis i que els tribunals de tots els països del món haguessin de ser INDEPENDENTS (paraula tabú per a alguns) del poder polític?

I si totes les societats es mobilitzessin com ho ha fet la catalana per un objectiu comú?

Digueu-li màrqueting, manipulació, digueu-li com vulgueu, però s'ha de canviar el menys pel més.

El mal rotllo per la positivitat.

I és que amb tots aquests temes de corrupcions, corrupteles, notes d'organismesqui sap si afins a segons què i qui, ens tenen distrets perquè no pensem en el que realment importa: crear una societat amb VALORS (recordeu allò de las "bienaventuranzas"?), basada en el respecte per qui ens envolta, per allò que ens acull.

No em malinterpreteu: no sóc creient, perquè igual que l'S&P o qualsevol altre "ràting", vés a saber quina fosca intenció i negoci hi ha darrera de tot plegat.

Però el que sí sé és l'educació que m'han donat els meus pares, l'educació que intento donar-li al meu fill, i el món on visc, que va cap a un forat negre sense retorn.

Jo vull un entorn per viure com el que m'explicaven els meus pares, on amb esforç, honradesa i respecte, podies arribar on et proposessis.

Però quan, com jo, tens l'oportunitat de treballar amb nens, joves i adults durant dècades, i veus com va canviant la mentalitat de les generacions que pugen sobre què, qui i com s'arriba lluny, te n'adones que alguna cosa no estem fent bé.

Podria ser que mirem massa tele, escoltem massa notícies, llegim massa articles obscurs que ens condueixen a ser una societat depressiva, en què el que 'mola' és cridar més fort que el veí, insultar més greument que el del costat? On ha quedat la intel·ligència i el debat de tu a tu?

Doncs m'hi nego!

Jo vull una vida en colors, en què les caminades per recaptar fons per al càncer siguin un èxit, en què les fundacions que intenten ajudar a nens orfes arreu del món tinguin llista d'espera, en què els projectes solidaris de les nostres empreses siguin cada dia més nombrosos.

Vull veure-us somriure pel carrer.

Vull que us uniu al moviment optimista i que aquesta energia que desprenguem infecti tot el país i sigui l'epidèmia del segle.

I sí, vaig anar a una escola de "senyoretes" on el català brillava per la seva absència, que voleu que us digui. Ningú és perfecte.