Publicitat
Publicitat

L’exemple del Martí

M’agradaria expressar-me com ell, amb les paraules justes, amb arguments

Fa més d’una setmana de la darrera sessió del Consell General, o sigui que avui no parlaré d’actualitat. O potser sí. Perquè quan no retrobes allò que has perdut, la pèrdua no deixa de ser present. “Encara em sembla que ha d’entrar en qualsevol moment. O que potser ens està esperant en un racó d’aquest edifici amb tantes sales i passadissos, o potser, millor encara, de la Casa de la Vall”, deia el síndic general referint-se a Martí Salvans, en unes sentides paraules abans del minut de silenci en homenatge a “un gran conseller, tot un senyor, un bon home”.

En evocar la persona de Martí Salvans com algú “complia amb escreix el que recomana la màxima sisena del Manual Digest”, ja que “fou un conseller íntegre, discret i experimentat. Angel de pau, antes que atissador de foch, que pot encendrerse de una petita centella”, el record apuntava cap a la reflexió. Figures com la seva són un exemple a seguir, no només per la resta de consellers generals o persones que des d’altres institucions es dediquen a la política. També per algú que escriu columnes d’opinió i que potser no sempre mesura prou les paraules. Confesso que m’agradaria expressar-me com el Martí, amb les paraules justes, amb els arguments que haurien de ser a la base de qualsevol debat.

Aquests dies s’han recordat les múltiples facetes de Martí Salvans. Algú que, per sobre de tot, estimava Andorra: les muntanyes, la història, els costums, les institucions. I les persones, és clar. Quan algú decideix presentar-se per ser conseller, al Comú o al Consell General, i ell va ser tant conseller comunal com conseller general, és perquè vol contribuir a fer una parròquia millor, un país millor. Per a tots.

Pensant en el Martí, després de sentir com el rememorava una consellera general que havia estat alumna seva quan ell era professor de Física del Lycée, em van venir al cap les paraules d’agraïment d’Isaac Newton a aquells que l’havien precedit: “si he pogut veure-hi més lluny que els altres, és només perquè em trobo sobre les espatlles de gegants”. El Martí era, sens dubte, un dels grans homes d’aquest país, un referent gràcies al qual tots plegats, si ens ho proposem, podrem veure-hi més enllà.