Opinió 09/09/2017

Llengua i risc

Fins i tot estant malalt s’ha d’imposar el deure de parlar castellà?

i
Agustí Mas
2 min

Que el català sigui un requisit indispensable per esdevenir funcionari als territoris on aquesta n’és llengua autòctona no és una reivindicació buida. Té molt sentit i fins i tot pot arribar a ser una qüestió de vida o mort. Una qüestió amb la qual els governs del Partit Popular al País Valencià i a les Illes Balears han jugat. Sí fills, sí. I dubto que no sabessin l’abast de les conseqüències.

Parlar en català davant l’administració és un dret reconegut a pràcticament tots els territoris de parla catalana. Però de què serveix si davant la finestreta de l’administració el funcionari de torn no ens entén? Aquest dret decau. I aquesta situació es podia donar als dos territoris que abans esmentava des que el partit, també esmentat, va retirar aquest requisit.

De les conseqüències relacionades amb aquest factor en puc posar uns quants exemples. A la universitat recordo que teníem una professora que casualment ara resulta que està vinculada molt intensament amb la unionista Societat Civil Catalana. Aquesta dona, ens recordava que podíem respondre els exàmens en català. Doncs a una companya meva n’hi va suspendre un perquè no entenia les respostes i era evident que eren correctes.

Apugem el nivell. Recordeu tots els entrebancs i situacions esperpèntiques que va viure un procés judicial ara fa pocs mesos a la Garrotxa per una jutgessa que no només no entenia una advocada sinó que a més se’n mofava? Més greu, encara. A Alcoi, una parella gran va veure com el fet de parlar en valencià amb l’operador del 112 va comportar que l’atenció sanitària d’urgències es retardés unes quantes hores. Enteneu què volia dir al principi quan em referia a que el coneixement de la nostra llengua per part dels funcionaris pot arribar a ser qüestió de vida o mort?

És per això que em preocupa que, malgrat tot, segueixin sorgint casos d’administracions públiques disposades a deixar que els ciutadans corrin riscos vitals per qüestions lingüístiques. Amb això em refereixo, per exemple, al fet que per segon any consecutiu l’ajuntament de Girona ha contractat una empresa de socorristes per a les piscines municipals que cobreix els llocs de treball amb professionals que no saben català. No vull saber què pot passar si un nen té un accident a la piscina, li ha d’explicar al socorrista i tenen problemes per entendre’s.

Això pot ser rebuscat i fins i tot anecdòtic. Però i si un govern decideix contractar metges i infermers sense demanar-los si saben català? Sembla mentida però això és el que ha fet recentment el Govern de les Illes Balears...! Quants infants o quanta gent gran tenen problemes per expressar-se amb total precisió en castellà, i encara més sota els efectes d’una malaltia...! Fins i tot estant malalt s’ha d’imposar el deure de parlar castellà? Per sort, i després de les queixes del sindicat STEI, el govern de l’arxipèlag ha anunciat que esmenarà aquest error tan inconscient hereu encara de la desfeta de drets que va suposar el govern popular de José Ramón Bauzà.

stats