Publicitat
Publicitat

L’'spanglish' i el 'catanyol'

Aquí, la hibridació d’idiomes ens resulta familiar. I diria que no traumatitza ningú

De tant en tant m’agrada escoltar alguna ràdio de la caverna. És entretingut. Ajuda a comprendre moltes coses. I activa l’alliberament d’adrenalina.

Fa tot just un parell de dies, en una distreta tertúlia, s’encenien els llums vermells davant la situació que viu el castellà entre els hispans dels Estats Units. Una llengua dominant que allà malmet un idioma, diguem-ne, minoritari. És l’anglosaxonització de la llengua espanyola, l’'spanglish'. Un fet inadmissible en opinió d’aquells tertulians, angoixats perquè la llengua mare dels llatinoamericans es contamina amb expressions com ‘brother’ o ‘by the way’.

Aquí, la hibridació d’idiomes ens resulta familiar. I diria que no traumatitza ningú. Tothom coneix el 'catanyol' i el parla amb més o menys assiduïtat. I no passa res. Les llengües evolucionen, conviuen i les unes agafen paraules de les altres. M’agrada més dir ‘vale’ que d’acord a l’assentiment que els amics americans expressen amb un ‘oka’. I col·loquialment em sento més còmode amb un ‘pues bueno’ que amb un doncs bé.

Hi haurà qui no estarà d’acord en acceptar el 'catanyol', igual que no ho estaven aquells tertulians que posaven el crit al cel perquè l’'spanglish' dinamita les normes de la Real Academia. Però aquí, mentre l’oferta cinematogràfica i literària sigui majoritàriament en castellà, igual que ho és la premsa i la televisió, l’etiquetatge dels productes del supermercat o el ‘qué le pongo’ del cambrer de la cafeteria, el 'catanyol' ens seguirà fent de llengua mare. Anda que...

PUBLICITAT
PUBLICITAT