Opinió 09/10/2017

Mai convenceran

A Espanya li està fallant tot, només li queda la repressió que ja ni tan sols dissimulen davant d'una opinió internacional que es mostra atònita per la reacció violenta del poder de l'estat

i
Albert Roig
2 min

La demostració més palpable que el govern de l'Estat espanyol ha perdut tots els papers davant del procés sobiranista és la ignominiosa roda de premsa d'aquest dilluns del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, en la qual ha dit que si Puigdemont declarava la independència aquest dimarts, podria acabar "com el que la va declarar fa 83 anys", és a dir, Lluís Companys. A demandes d'aclariments per part dels periodistes sobre què volia dir amb aquesta afirmació recordant que Companys va ser afusellat pel feixisme, Casado s'ha embolicat encara més amb les paraules demostrant fins a on pot arribar la condició de miserable de l'ésser humà.

És possible que el portaveu del PP se sentís envalentit després de reunir 350.000 persones vingudes d'arreu de l'Estat espanyol manifestant-se per Barcelona. Una manifestació que portava el lema de ‘Recuperem el seny’, però el que es va veure i es va sentir va ser de tot menys una apel·lació a recuperar el seny. Crides dels manifestants a la repressió, elogis a la policia que va apallissar ciutadans que anaven a votar pacíficament el dia 1 d'octubre, demandes de presó per al president de la Generalitat... si aquests són els seus arguments, és ben clar que mai convenceran.

A Espanya li està fallant tot, només li queda la repressió que ja ni tan sols dissimulen davant d'una opinió internacional que es mostra atònita per la reacció violenta del poder de l'estat. Els ciutadans, però les pors les han anat superant, ja no funcionen ni les amenaces, ni la repressió policial exercida de forma impune l'1 d'octubre, ni ara l'aposta pel pànic econòmic afavorint el trasllat de seus socials fora de Catalunya de determinades empreses.

Abans d'acabar, un apunt històric sense voluntat de fer paral·lelismes, però sí que ens ajuden a entendre com queda de deslegitimat un poder quan aquest ja només recorre a la força com argument per imposar-se. En el procés que va dur els lituans a proclamar de forma unilateral el restabliment com a país independent l'any 90, el president soviètic, Mihael Gorbatxov va omplir els carrers de Vílnius en una gran manifestació que reclamava la no secessió d'aquesta república bàltica. La multitudinària manifestació majoritàriament estava formada per russos que s'hi van desplaçar expressament cridats pel govern de Moscou en pro de salvaguardar la unió dels soviets. En aquell procés que va durar ben bé dos anys, Gorbatxov deia que la independència de Lituània era demanar un impossible, i per fer realitat la seva afirmació no va dubtar a desplegar els blindats russos i, fins i tot, les tropes soviètiques van arribar a prendre el Departament de Defensa i la Casa de la Premsa a la capital de Lituània. Tant l'exèrcit com els prosoviètics van intentar que fracassés el referèndum que estava convocat per al 9 de febrer del 1991, els tancs van arribar a obrir foc i van haver-hi morts, concretament 13 lituans defensant les seves institucions. Però tot i això Gorbatxov no se'n va sortir. Els lituans van refrendar aquella proclamació unilateral d'independència realitzada el març de 1990. Els russos van haver de reconèixer-la set mesos després, el setembre de 1991, i onze dies després va ser l'ONU qui va reconèixer Lituània com a nou estat independent.

Doncs això, sols el poble salvarà el poble.

stats