Publicitat
Publicitat

Més concreció, senyors consellers

Respondre la pregunta de si està d'acord o no que es punxin els telèfons en qualsevol tipus de delicte és ben fàcil, la resposta és binària, no hi ha grisos i no deixa lloc a dubte

Sincerament, no he entès el darrer escrit de Marc Ballestà publicat en aquest mateix espai el passat 8 d'abril. O més ben dit, més que no entendre l'escrit, el que no m'ha quedat clar és el missatge que vol traslladar al lector. Perquè, ja em perdonarà l'autor si és que no era el seu objectiu, però el trobo d'una ambigüitat calculadíssima, d'un sí però no sense entrar al detall resolutiu del tema que subtilment, sense dir-ho, vol expressar la seva opinió. O la del partit, millor dit, perquè tots sabem que Ballestà no publica res que no estigui en la línia del discurs oficial de DA i el seu Govern; com molts altres polítics d'altres partits, que consti. No és cap retret és una constatació.

I quin és aquest tema que subtilment vol expressar la seva opinió però que no acaba precisant-la? Doncs no pot ser altre que el de l'autorització de les escoltes telefòniques en la reforma del Codi Penal que s'està tramitant al Consell General. Si ja és desencisador, i alhora pervers, que per acabar tractant aquest tema parteixi dels fets d'Estocolm, en els quals un conductor d'un camió va atropellar vianants d'un dels carrers comercials de la capital sueca, encara ho és més que acabi fent un poti-poti en els darrers tres paràgrafs de frases fetes grandiloqüents sense definir-se.

Què vol dir que "no podem acceptar ni transigir que en pro d’aquesta seguretat puguem perdre drets i llibertats"? A què es refereix quan escriu "cal poder garantir uns nivells suficients de seguretat sense malmetre els drets i llibertats de les persones"? Per què elogia els alts nivells de seguretat dels quals gaudim al país i defineix com un dels "principals actius" i després ens reflexiona que no ho valorem suficient perquè ho vivim des de la normalitat del dia a dia, i que són els visitants els qui ens fan adonar d'aquest actiu...? I què vol dir preservar la seguretat però no a qualsevol preu? A tots aquests interrogants, on situa les escoltes telefòniques?

Als nostres consellers generals els hem d'exigir més claredat i més concreció. Que no ens tractin com a mesells. Que les frases fetes poden estar molt bé per als discursos de campanya, però en el dia a dia i en el treball legislatiu sobretot s'ha de ser precís. En aquest cas, respondre la pregunta de si està d'acord o no que es puguin punxar els telèfons en qualsevol tipus de delicte és ben fàcil, la resposta és binària, no hi ha grisos i no deixa lloc a dubte. Després, els ciutadans ja ho sabrem valorar.

O potser tot és més simple i és que jo no he entès res de l'article.

PUBLICITAT
PUBLICITAT