Publicitat
Publicitat

Moció de censura, per a què?

Pot tenir l'efecte ‘boomerang’ i acabar enfortint aquell que vols més feble, és a dir, que després del debat de la moció de censura el Govern encara surti més enfortit i cohesionat

Segurament una moció de censura és una de les poques eines que serveix per exigir responsabilitat política a un govern. L'oposició la presenta per tombar un executiu i substituir-lo. És a dir, que al meu entendre han d'haver-hi dues premisses a l'hora de registrar-la: el Govern ho ha d'estar fent molt malament i, a més, ha d'estar en minoria. Si les dues no es donen alhora, no val la pena presentar cap moció de censura, perquè pot tenir l'efecte ‘boomerang’ i acabar enfortint aquell que vols més feble, és a dir, que després del debat el Govern encara surti més enfortit i cohesionat amb el seu grup parlamentari abans que els presentessin la moció de censura.

I en aquest punt som a Andorra, després que s'hagi llançat el globus sonda per part de l'executiva dels Liberals de l'encàrrec al seu grup parlamentari perquè explori les vies de presentar una moció de censura al Govern de Toni Martí. Si bé a ulls de l'oposició política es dóna la primera de les premisses, és a dir, que el Govern no se n'acaba de sortir en els temes claus pel país, fins i tot en algunes actua de forma matussera malgrat les mostres de normalitat que aparenta, no és així en el cas de la segona, és a dir, manté la majoria al Consell General i, en el moment de l'anunci, tots els consellers de DA han tancat files cosint qualsevol fissura que pogués existir, i de ben cert que n'hi havia.

Per tant, no té cap sentit presentar una moció de censura en aquestes circumstàncies. A mi ja m'està bé que les oposicions siguin dures, implacables i que exerceixin un control ferri al Govern de torn. Per això hi són, és la seva feina. Però no poden caure en la banalitat d'iniciatives ermes, sense conseqüències pràctiques de censures al Govern, que ni tan sols els erosionarà. Els hi posen massa fàcil als ministres, al cap de Govern i als consellers que li donen suport per desacreditar la iniciativa liberal.

Em sorprèn, fins i tot, que s'ho estiguin pensant i en canvi, des de l'oposició, encara no s'hagin plantejat alguna acció judicial després de l'incompliment -de forma confessa- per part d'un ministre de la Llei del Govern i que ningú hagi assumit cap responsabilitat política. Potser seria més fructífer que una moció de censura que ja neix derrotada, perquè estem davant d'una llei -la que regeix els càrrecs del Govern- que no té cap règim sancionador i, per tant, si qualsevol membre de l'Executiu se la salta pot no passar absolutament res. I a mi em sembla que això vol dir que no tots els ciutadans som iguals davant la llei, com diu l'article 6 de la Constitució, o si més no, que uns, els que governen, es fan la llei a mida per tal que si la incompleixen no puguin ser sancionats. Igual, igual que si qualsevol de nosaltres, ciutadans, ens saltéssim alguna llei. Una vergonya.

PUBLICITAT
PUBLICITAT