Necessitem els polítics

Necessitem polítics que facin política. Amb majúscula. És a dir, la que vetlla pel bé comú i no pels propis interessos, la que té una base ideològica sòlida i que fuig del tacticisme, enfront de la del govern dels tecnòcrates i gestors del diner. Certament hi ha una gran complexitat de factors que ens poden fer creure que sense polítics es viuria millor, començant pels mecanismes de participació política -dins dels mateixos partits, fins i tot- o l'erràtic sistema electoral o la poca capacitat d'adaptació als temps d'avui de l'arquitectura institucional; però malgrat això necessitem polítics que facin política per al poble i fugim d'aquells que volen o diuen voler governar al marge de les ideologies i només creguin en la gestió empresarial com a única metodologia per la gestió pública, per a repartir-se la gestió pública; alhora que també hem de fugir, evidentment, d'aquells que només volen fer política per aprofitar-se'n.

Una societat ha de ser forta, ha de tenir ànima, ha de tenir consciència de formar part d'una comunitat i que no se senti súbdit de ningú, ni submissa al sistema. I una part fonamental perquè això sigui així és tenint uns dignes representants en els nostres polítics, a partir d'uns mecanismes de participació inclusius. Això sí, hem de saber exigir-los-hi el millor d'ells mateixos, alhora que demanar-los que siguin crítics i utòpics per assolir la racionalitat i el pragmatisme, i en cap moment caure en la complaença ni en l'acceptació d'errors i vicis del passat.

No crec en absolut que un país pugui tirar endavant sense un sistema polític i els seus polítics. Ni que pugui sobreviure gaire temps en una interinitat com estem veient a Espanya. Independentment de la seva ideologia, més d'esquerres o més de dretes, més socialdemòcrates o més neoliberals, la mateixa societat des de l'antiguitat s'organitza en un sistema polític per governar-se i gestionar-se el bé públic.