Opinió 07/02/2016

Nens desapareguts a l’Europa dels nens superprotegits?

Potser m’encallo en les notícies dures protagonitzades per menors o cada dia són més violentes, més extremes? O la crisi dels 40 consisteix a adonar-se que el món no millora, que aquesta era una idea ingènua i d'adolescents que van anar a Hora 3?

i
Roser Porta
2 min

L’esmorzar cada dia se m’encalla a l’estómac perquè tinc el costum –necessitat- de prendre-me’l mentre llegeixo els diaris. I els diaris cada dia em mostren una realitat més dura i indigerible: 10.000 menors refugiats desapareguts a la Unió Europea, víctimes probablement de les màfies que es dediquen a l’explotació de persones amb les finalitats més cruels que us pugueu imaginar, una xifra cada cop més gran de nens ofegats a les platges del Mediterrani, 330 nens morts després d’Aylan, nens tapats fins a les celles dormint al carrer ple de neu en un país nòrdic, nens bruts als camps de refugiats oficials o improvisats, 219 adolescents segrestades per Boko Haram a Nigèria des de l’abril del 2014… Potser sóc jo que m’encallo en les notícies protagonitzades per menors o cada dia són més dures, més violentes, més extremes? O la crisi dels 40 consisteix a adonar-se que el món no millora, que aquesta era una idea ingènua i d'adolescents que van anar a Hora 3?

Els europeus som molt civilitzats, molt cultes, molt educats, hem progressat molt. I vivim entre dos extrems. Com poden desaparèixer 10.000 menors en aquest context. Quin poder, quin control tenen les màfies? Quants clients tenen? Qui contribueix a tant patiment infantil?

Vivim entre dos extrems, entre aquesta crueltat extrema (i també la pobresa infantil que omple menjadors a les grans ciutats) i una protecció també extrema. Com poden desaparèixer 10.000 menors en uns països que han signat la Convenció dels drets dels infants? Què tracten els nens com a persones importants?

Que els han fet tan, tan importants que, fins i tot, els ha entronitzat d’una manera –a vegades- exagerada. Som –a vegades- la societat de la sobreprotecció dels nens. Nens sobreprotegits que poden acabar sent insegurs i petits tirans. (El nombre de papanates –amb permís de Monzó, no us perdeu ‘Esplendor i glòria de la internacional papanates’- en aquest tema augmenta cada segon per metre quadrat). Però com es pot tolerar aquest atac als més innocents, als més vulnerables?

stats