Opinió 23/01/2017

Neu

La neu ha estat -i és encara- la protagonista des de fa deu dies. Per bé d'uns i per maldecap d'uns altres. Mai plou a gust de tothom

i
Albert Roig
2 min

Soc dels que m'agafa vertigen veient les gravacions del Kilian Jornet corrent de cim en cim, ja sigui hivern o estiu, amb esquís o sense, però no me'n puc estar de mirar-lo i quedar captivat cada vegada que surten imatges seves per la televisió. L'hem pogut gaudir aquest cap de setmana a la Font Blanca, que inaugura el calendari de la Copa del Món d'esquí de muntanya, i malgrat el segon lloc al podi en la vertical i el sisè lloc a la individual per uns problemes musculars, em continua deixant meravellat de què és capaç aquest esportista.

Em sumo, doncs, a la quantitat d'elogis que rep per part, no només d'experts, sinó de professionals i aficionats que veuen en ell una icona de l'esport. I amb ell tampoc no puc deixar d'admirar la capacitat de tots els qui han participat en la competició.

Una competició que ha estat beneïda per la quantitat de neu caiguda just una setmana abans i durant dies seguits. Un bé de Déu, que dirien els més creients. Una nevada abundosa que segur han agraït tant els competidors com els organitzadors de la prova, que no les deurien veure gaire clares vuit dies abans.

Neu que també ha comportat una feinada per als comuns de les parròquies més afectades i els seus treballadors en la treta de neu dels carrers i, també cal dir-ho, per als del COEX, que no donaven a l'abast netejant carreteres, acumulant neu als vorals o abocant-la al riu.

Han dormit poc i han treballat molt. Tenen una resistència digna d'admirar. A la neu... i als propis veïns perquè tot i que han estat dies i dies dormint justament, multiplicant l'esforç per intentar arribar a tot arreu -un objectiu impossible- de ben segur que no han aconseguit acontentar tothom. Certament que qualsevol veí tenim el dret a queixar-nos, a voler que el nostre carrer estigui sempre net com una patena i a opinar sobre com s'hauria de fer la treta de neu en dies com els que hem tingut; però no és menys cert que nosaltres també hem de saber estar en el nostre lloc, ser conscients del país en què vivim, de l'excepcionalitat en certs moments i, més enllà de la legítima queixa, no esperar sempre que vinguin a netejar-nos, ser comprensius i col·laborar en la treta de neu.

stats