Publicitat
Publicitat

No en el nostre nom

No deixarem que un rei que al gener va reunir-se amb la màxima autoritat d’un país acusat de finançar els terroristes que van perpetrar l’atemptat lideri una manifestació de Pau

Escena 1: gener de 2017. El rei Felip VI fa un viatge institucional de tres dies a l’Aràbia Saudita per tancar negocis d’empreses espanyoles.

Escena 2: 17 d’agost de 2017. Un atemptat sacseja el centre de Barcelona. La resposta ciutadana commou el món sencer. Taxistes treballen gratuïtament per ajudar a tots els afectats a tornar a casa o on s’hostegin. Els ciutadans, davant la crida per aconseguir sang dels hospitals, hi fan cua de seguida. En poques hores s’aconsegueixen les reserves necessàries. Els serveis mèdics actuen diligentment per atendre els ferits. Els cossos policials —aquells que no han deixat entrar en les reunions organitzatives de l’Europol ni al CITCO—, malgrat no haver pogut reunir-se des de fa nou anys amb la Junta de Seguretat, evacuen la zona en pocs minuts i informen responsablement i ponderada.

Escena 3: 19 d'agost de 2017, dos dies després de l’atemptat. Es convoca una manifestació per la Pau per al dissabte 26 a Barcelona. La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona són els organitzadors, es comunica que el rei Felip VI i la plana major del Govern Espanyol —aquells que van tardar massa hores a arribar als llocs dels fets i ho van fer desubicats sense saber donar respostes— encapçalaran la manifestació.

La ciutadania —una gran part—, donant suport a la proposta de la CUP explicada per Mireia Boya, ha començat a expressar-se dient que no assistiran a la manifestació si aquesta és liderada pel rei i les autoritats espanyoles i catalanes. La proposta és que a la capçalera de la manifestació hi siguin els metges, els taxistes, els serveis mèdics i els cossos policials que van estar al peu del canó les hores posteriors a l’atemptat.

No és una proposta vana i improvisada. No és una proposta només política. Se’n diu responsabilitat, conseqüència i respecte. En el nostre nom no deixarem que un rei que al gener va reunir-se amb la màxima autoritat d’un país acusat de finançar els terroristes que van perpetrar l’atemptat lideri una manifestació de Pau. En el nostre nom no deixarem que un govern i una monarquia que fa tractes comercials i econòmics amb un país que encara permet el càstig amb fuetades, les decapitacions com a pena de mort. En el nostre nom no deixarem que la plana major d’un estat que no ha permès als cossos policials poder assistir a reunions internacionals sobre terrorisme es vanaglorií de la seva resposta immaculada. En el nostre nom no deixarem que el rei d’un país suposadament democràtic però que fa tractes amb un país on les dones no han pogut votar o ser votades fins al 2015, encapçali la resposta contra la por i el terrorisme.

Dissabte hi haurà manifestació. Una manifestació ciutadana exemplar. Dissabte no es tindrà por i Barcelona cridarà —un altre cop— per la pau, l’acollida i la multiculturalitat que tant la defineix. Dissabte, si el rei lidera la manifestació, molts ciutadans no hi seran. Els que s’empassin la dignitat per ser-hi, pensant en la imatge que s’ha de donar al món més enllà de les trifulgues polítiques d’un estat corromput des que es va crear, haurien de fer un gir de 180 graus i caminar en sentit contrari, deixant les autoritats al final. Cridarem per la Pau i en el nostre nom direm que no tenim por.