Pareidolia al supermercat

Si critiques Demòcrates per Andorra ets un conspirador, si no fumes com un carreter no ets un bon patriota i si vas a comprar a una superfície comercial de nova creació a la Seu d’Urgell et poden acusar de: propiciar la marxa dels salesians del col·legi Sant Ermengol, ser un agent al servei dels Estats Units en el cas Banca Privada d’Andorra, portar la pluja coincidint amb l’inici del muntatge del nou espectacle del Cirque du Soleil i del “no” al vot dels estrangers a Luxemburg.

Per aquest motiu, cap dels andorrans que em vaig trobar dissabte a la tarda al centre comercial hi havia anat per comprar. Tot i portar el carret a petar estaven allà per curiositat, per veure què hi havia, per fer una volta, per comprovar si allò era una aplicació a la realitat del joc wii 'Dead Rising, terror en el supermercado', per constatar les teories d’Erich Fromm a 'La por a la llibertat' sobre les cues a la caixa d’uns gran magatzems o per assegurar-se que els responsables de la superfície no aplicaven l’ambientació coercitiva. Jo confesso que hi vaig anar a comprar perquè quan sóc a la platja també vaig a un centre comercial de la mateixa cadena. I m’he acostumat a alguns productes.

Fent-hi cap a l’hora de dinar pensava que hi entraria de manera triomfal, com el Barça a la tornada de Berlín. Però ràpidament vaig veure que era una idea destinada al fracàs com quan George Michael li va posar, el 1990, a un disc el títol de 'Listen Whithout Prejudice'. Sobreviure als passadissos i a la gentada semblava una cosa tan complicada com viatjar a la Lluna, agrair un premi Òscar sense empatollar-te o descobrir si Walt Disney està realment congelat.

Quan vaig aconseguir arribar a una prestatgeria s’havia acabat el producte que volia i se’m va posar una cara de 'schnauzer' mini que s’ha quedat sense Dog Chow. En aquell caos esperava que d’un moment a l’altre em truqués John Carlin des de Milà demanant-me que li fas classes de tennis, que sonés per la megafonia la cançó més trista de la història de la música que és 'Desorden' dels Planetas o que aparegués un mono epilèptic borratxo d’Anís de l’ídem.

Sobretot perquè acabava de descobrir que patia de pareidolia, aquest fenomen psicològic que consisteix en el fet que un estímul vague i aleatori sigui percebut erròniament com una forma recognoscible. Allò que em va semblar que era el meu veí comprant llet Hacendado, i el botiguer de sota casa mirant el preu de les llaunes de fabada Litoral era només una cosa difusa.