Publicitat
Publicitat

Parlar, pactar, consensuar...

Alguna cosa ha fallat -segurament l'actitud- perquè s'hagi posat el carro davant dels bous i el govern taronja hagi tirat pel dret un pressupost que contempla una nova congelació de transferències sense haver parlat ni pactat amb l'oposició

Una de les crítiques més sovintejades durant el govern Bartumeu va ser el de no saber trobar aliances i, per tant, quedar-se sense possibilitat d'aprovar pressupostos dos anys seguits, cosa que va propiciar el conseqüent avançament electoral i la caiguda del govern. El grup parlamentari que donava suport al Govern només havia obtingut 14 consellers i la suma dels consellers de l'oposició, altres 14, podia bloquejar qualsevol iniciativa legislativa provinent dels socialdemòcrates, ja fos del grup parlamentari o del govern. Jo era una de les persones que alertava dels riscos que comportava no saber pactar i criticava una determinada actitud que, precisament, posava en safata a l'oposició el bloqueig parlamentari. Tot s'ha de dir, en honor a la veritat, que des de l'oposició tampoc es feia massa per assolir consensos o punts d'encontre amb el Govern, però cert és també que la mà estesa i la voluntat de pacte sempre ha de venir en primera instància del grup que sustenta l'executiu.

Això passava la legislatura del 2009-2011. La següent, la de la majoria absoluta de DA amb 22 consellers generals no necessitava de cap pacte. Podia fer i desfer tot el que volgués, fins i tot la Constitució si s'ho hagués proposat. I en la legislatura actual, també tenen majoria absoluta, però aquesta és de la meitat més un, és a dir de 15 consellers, i tot i que poden fer quasi tot, hi ha determinades lleis qualificades que la Constitució estableix que no es poden modificar si no és amb el suport de la majoria de consellers elegits per llista nacional i la majoria de consellers elegits per llista parroquial. I això no vol dir altra cosa que saber pactar.

En aquest punt ens trobem actualment. Un govern que, sabedor que necessitava almenys tres vots de l'oposició provinents de consellers elegits per la circumscripció nacional per una nova congelació de les transferències comunals, va tirar pel dret en el debat pressupostari contemplant aquesta congelació i donant per fet que els socialdemòcrates hi donarien suport, no al pressupost, sinó a la congelació de les transferències. Un dels arguments utilitzats pel Govern, més enllà de dir que els comuns ja en tenen prou amb els 54,6 milions, o menys i tot, és que la reforma comunal que contempla la modificació de les competències i de les transferències ja està a punt i que es presentarà a finals d'aquest mes de gener, és a dir que avui clou el termini que s'han autoimposat.

Alguna cosa ha fallat -segurament l'actitud- perquè s'hagi posat el carro davant dels bous i el govern taronja hagi tirat pel dret l'aprovació d'un pressupost que contempla una nova congelació de transferències sense haver parlat ni pactat amb l'oposició i sense haver aprovat encara la reforma competencial -i que consti que en cap moment poso en dubte l'eficiència de la responsable de capitanejar la reforma competencial.

Ja vaig escriure a començament de legislatura que 15 no són 22 i que fàcilment pots caure en l'arrogància quan tens tant poder a les teves mans sense que ningú te'l discuteixi; a la llarga se't pot tornar a la contra just en el moment que necessites d'aquesta majoria però ja no la tens. Parlar, pactar, consensuar, trobar els punts de confluència i evitar maximalismes són actituds que semblen inexistents en la praxi política de casa nostra, però que són imprescindibles en determinats moments i en determinats temes. Li va passar a Bartumeu quan governava i ara li està passant a Martí.