Periodisme crític?

Alguns mitjans de comunicació semblen el tauler d’anuncis del poble, el suport on uns i altres pengen el que els sembla sense filtre previ. No el filtre previ de la censura, sinó el de l’esperit crític que hauria de caracteritzar el bon periodisme.

No és una qüestió d’imparcialitat –jo mateixa no sóc imparcial ni pretenc ser-ho. Perquè potser sí que és imparcial reproduir literalment declaracions i contradeclaracions, però sense l’anàlisi mínima per part de l’informador, sense contrastar les afirmacions de les fonts amb fets que són provats, el periodisme no ens acosta ni un mil·límetre a la veritat. Per això cada dia més la premsa que consideràvem seriosa s’assimila a les tertúlies del cor d’algunes cadenes televisives veïnes.

De l’última sessió de control del Consell General se n’han dit moltes coses, i encara més des que el conseller d’SDP Víctor Naudi va demanar l’empara del síndic. Si fos pels articles que he llegit en mitjans diversos, la imatge que tindria d’aquella sessió seria la d’un Consell incendiari: un cap de Govern que falta flagrantment al respecte a un conseller de l’oposició, uns consellers de la majoria que se sumen amb aplaudiments a una espècie de linxament públic d’aquell conseller de l’oposició i un síndic que és permissiu amb aquests consellers que no es captenen amb correcció. Sincerament els recomano que recuperin el vídeo a la pàgina web del Consell General –www.consellgeneral.ad– i es mirin la sessió.

Les paraules del cap de Govern mostren enuig i disconformitat amb declaracions fetes per membres d’SDP, però els ben asseguro que la Cambra parlamentària ha presenciat en legislatures passades intervencions molt més dures. I si bé és cert que els consellers demòcrates aplaudeixen en una única ocasió al cap de Govern, per la seva vehemència i en cap cas amb motiu d’un insult adreçat a Víctor Naudi, també ho és que el síndic els talla com ha fet cada vegada que algú s’ha manifestat sorollosament al Consell General.