Publicitat
Publicitat

Por a promoure la natalitat

Andorra ja és el sisè país del món amb l’índex de natalitat més baixa

Andorra mai ha estat massa amant dels rànquings. Mai encapçalem cap classificació i sempre estem situats en les últimes posicions. Però hi ha llistes més importants i n’hi ha de menys. Fa pocs dies han vist la llum les últimes estadístiques del portal IndexMundi, i Andorra ja és el sisè país del món amb l’índex de natalitat més baixa.

Aquesta dada —8,48 naixements cada 1000 habitants— en si mateixa no és preocupant. El que inquieta és que des de fa sis anys el nombre de naixements al Coprincipat ha disminuït. El 2008 la xifra era de 10,59, una mica més de dos punts superior. En un país com Andorra, amb una població baixa que es nodreix en molta mesura d’immigrants, és significatiu que l’índex de natalitat disminueixi. Perquè les conseqüències deriven en una societat que augmenta d’edat mitjana —actualment la del nostre país està al voltant dels 42 o 43 anys—.

Una societat que a poc a poc va fent-se més gran, provoca diversos problemes, entre els quals destaca que la seguretat social, la CASS, cada cop té menys liquiditat, ja que cada cop hi ha menys treballadors que cotitzen i més persones que han de rebre pensions i tractaments mèdics —més gent gran significa més atenció sanitària. La CASS ja està en una situació compromesa i si no té més ingressos, d’aquí a uns anys no podrà fer front a totes les despeses a què estem acostumats. Augmentar els impostos és una opció però també ho és promoure la natalitat per rejovenir la població.

Malgrat tot, el Govern d’Andorra no ofereix cap ajuda econòmica directa per promoure la natalitat. Mai ho ha fet i de moment no sembla que cap partit polític estigui interessat a fer-ho aparèixer al programa electoral. Sí que hi ha, però, descomptes per a les famílies nombroses, les famílies monoparentals, etcètera. Malauradament, segons les estadístiques dels últims anys, sembla que no és suficient per promoure més naixements.

No és fàcil per a la classe treballadora —que majoritàriament treballa en el comerç— tenir fills. Més enllà dels motius econòmics, són adults que treballen fins tard i poden gaudir de poc temps amb els fills. A més, els dies que els infants tenen festa o vacances, són els dies que els progenitors acaben de treballar més tard. Els Comuns tenen programes parcialment subvencionats, com els Esports d’Estiu o els casals, que atenen els nens quan els pares no poden fer-ho. Malgrat tot, aquests veuen com un obstacle impossible de saltar el no poder passar temps amb els fills i, per tant, ajornen la decisió de ser pares o directament la descarten.

Aquest any la població andorrana només ha crescut un 0,17%, comptant també el resultat de les migracions­. Una de les solucions més factibles, —deixant de banda incentivar la natalitat—, és atreure immigració. Això implica un procés d’integració al país i també provoca que els fills que arriben amb les noves famílies –els no nascuts a Andorra— no tindran el dret polític del vot. En canvi, si aquests nens haguessin nascut a Andorra, sí que gaudirien d’aquest dret i podrien participar en la vida política del Coprincipat.

Si hi ha cada cop menys infants que creixen amb el dret a vot assegurat, els votants andorrans disminuiran —sempre i quan no es permeti la doble nacionalitat o disminueixin els anys per poder aconseguir la nacionalitat andorrana— i faran més difícil que el poder pugui alternar-se entre diferents opcions polítiques. Perquè, no ens enganyem, els votants de les classes més acomodades seguiran tenint fills, ja que tenen menys obstacles tant laborals com financers. Per tant, si cap govern no ha fet mai cap pas per promoure la natalitat, pot ser que ja els vagi bé que hi hagi un nombre reduït, però sobretot fidel, de votants. Així eviten canvis en la cadira de cap de Govern o fins i tot que apareguin noves opcions polítiques que els facin ombra.