Prou brutícia als carrers!

Porto temps donant-li voltes i cercant raonaments per motivar la consciència col·lectiva de ciutadans i autoritats envers la brutícia i degradació dels nostres carrers. Ho he intentat descrivint l’escenari del nostre ecosistema urbà i invocant una actitud de respecte per la via de la urbanitat, el civisme i la convivència. He estat actiu en les xarxes socials i he percebut molt d’interès per part de ciutadans que, com jo, caminem habitualment pels carrers d’Andorra patint la brutícia que els degrada dia a dia i sense reacció de les autoritats. Però ara arriba l’hora d’afrontar el tema amb un pla concret, una proposta que adreço a qui correspongui i que pretenc que sigui l’inici d’un seguit de d’actuacions ciutadanes prou motivadores per a les autoritats corresponents com perquè afrontin d’una vegada i per totes el problema i implementin les solucions adequades i definitives.

Qui no ha observat xiclets, burilles de cigarretes, escopinades, papers, escombraries fora de les hores de recollida i els sucs diversos que emanen del seu interior, restes d’oli de vehicles mancats de les revisions pertinents i, és clar, les miccions i defecacions dels gossos consentits per amos incívics.

Doncs bé, primer cal revisar i actualitzar la legislació adient i regular tant la prevenció com la sanció davant de l'incompliment. Em permeto suggerir que en l’aspecte de la prevenció, seria enormement pràctica la regulació de la vigilància als carrers a través de mecanismes audiovisuals i també creant els “agents cívics” dels quals parlava en un altre article amb competències i funcions concretes encaminades a informar, fer pedagogia, advertir i, si s’escau, sancionar. Prenem exemple d’altres països en què les seves ciutats estan molt més netes que les nostres i on la normativa és molt més clara i severa i les autoritats actuen amb molta més contundència.

Creat el marc legal i amb la 'guàrdia cívica' al carrer vetllant per fer més grata la convivència de tots nosaltres, caldrà complementar la seva feina del dia a dia amb campanyes de conscienciació impulsades per les autoritats comunals. Fa unes setmanes destacava uns cartells que s’han desplegat per tot Madrid encaminats a conscienciar els amos de gossos que no en recollien les defecacions. El missatge concret era: la “sort” és tenir una ciutat neta, jugant amb allò que trepitjar “m” porta sort.

Afrontant ja directament el tema dels gossos i dels seus propietaris, i en la confiança que hi haurà molt més control per part de les autoritats, s’ha de ser realistes, pràctics i ser conscients que per molt que ens esforcem, els nostres barris, en un entorn clarament urbà i on regna el ciment, no estan preparats per donar sortida a les necessitats dels nostres gossos. Resulta evident que el gosset, que porta hores a casa ansiós per sortir al carrer i fer les seves coses, quan el treuen a passejar ja no pot aguantar més i fa allò que ha de fer on pot, normalment o abans o després de creuar l’entrada de l'edifici i molt a prop, a la paret o al carrer. Les solucions són dues: o ensenyem a les nostres mascotes, obligades a viure en un entorn urbà, a fer les seves coses a casa i habilitem l’espai i ensinistrem el gosset, o alternativament creem els espais i infraestructures adequades per donar sortida a les seves necessitats. Tan vàlida és una com l’altra. La primera requereix un sacrifici important per part del propietari del gosset i de vegades pot esdevenir insalubre, tot i que em consta que hi ha casos en què s’aplica aquesta alternativa. La segona solució és la que jo defenso amb rotunditat i és clau per donar sortida definitiva al problema. Prou excuses per a propietaris que, de vegades amb raó, et diran que el pipican més proper està tan lluny que fa inviable accedir-hi abans que el gos sucumbeixi davant de la necessitat fisiològica.

De la mateixa forma que s’habiliten els espais inicialment destinats a aparcament de vehicles, terrasses de bars i restaurants, podríem aprofitar espais similars, estratègicament ubicats, i crear una nova tipologia de pipican moderna, innovadora i sobretot útil. M’imagino un espai delimitat per una vegetació aïllant i a l'interior una part per als “popos” i una altra part pels “pipis” amb la incorporació d’un modern enginy que incorpora una font d’aigua per netejar i elements complementaris per recollir i per retribuir al gosset, que s’acostuma a usar-lo i que al final rep un premi en forma de galeta. Per què no un concurs d’idees per crear aquests “espais can” i donar sortida a aquest greu problema? Perquè no una experiència 'smart country' d’implementació d’aquest tipus d’infraestructures?

És clar, aquests espais cal que tinguin un manteniment adequat i això no obsta que els carrers s’hagin de netejar amb aigua i detergents amb molta més freqüència de l’actual, en què poden passar mesos, molts mesos, sense ni tan sols olorar una mànega d’aigua higienitzant.

Per implementar solucions és evident que cal disposar de recursos. Es aquí on entra el mecanisme d’inventariar i exigir controls sanitaris i llicències per gaudir de mascotes, i així recaptar les taxes corresponents que permetran fer front a part dels costos per implementar solucions.

El repte és força important per a les autoritats comunals, però però quina satisfacció més gran hi pot haver que donar sortida a les necessitats de la ciutadania? Alternativament, i a manca de reacció per part dels responsables públics, només queda la mobilització popular, tan de moda darrerament. En fi, esperem que no calgui i que tothom assumeixi les seves responsabilitats.