Regals embolicats

Comprar un regal i que te l’emboliquin amb una mica de gràcia s’ha convertit en una odissea comparable a la d’intentar aterrar a l’aeroport d’Alguaire en un dia de boira. On han passat els cursos per ensenyar a fer paquets, aquelles tisores que deixaven els llacets ben enrinxolats o aquelles petites obres d’art que donaven gairebé tanta importància amb l’embolcall com al que hi havia dins? Ara quan aconsegueixes sortir de la botiga amb un paquet regal acostuma a tenir menys glamur que una piràmide de copes de cava amb Rondel Oro o Rondel Verde.

Així, el mateix dia que tots els mitjans de comunicació recomanaven als patges, reis, faquirs que treuen foc per la boca, malabaristes, discjòqueis, rastafaris, percussionistes i altres integrants de la cavalcada que llencessin els caramels en paràbola, la dependenta després de preguntar-me si les sabatilles esportives que volia comprar eren per un pronador o per un supinador em va indicar on m’hauria d’embolicar el regal. Hi havia una taula de fusta llarga amb un rotllo de paper, tisores, cinta adhesiva, llacets i etiquetes.

Em veig capaç d’explicar els ritus i costums dels aborígens australians però em costa molt fer un paquet sobretot tenint en compte que l’única assignatura que he suspès durant els meus estudis ha estat la de treballs manuals a primer de batxillerat ja que en comptes d’un quadrat de plastilina em va sortir un xurro monumental perquè encara no havia conegut Kandinsky i les seves línies rectes.

Vaig posar una cara de pena com la d’un cocker spaniel, vaig dir que sabia un lloc on comprar un tortell de Reis sense fruita escarxada però la dependenta, seca com el mar d’Aral, va ser inflexible. La seva màxima concessió era donar-me una bossa regal per posar-hi la caixa amb les sabatilles després d’assegurar que als Estats Units les botigues normalment no emboliquen els regals. Després del Halloween, el Ciber Monday i el Black Friday ja només ens faltava això.

Li explico a la dependenta que els nord-americans també són especialistes en posar noms políticament correctes a conceptes horribles com perill imminent, foc amic o danys col·laterals. L’endemà hi vaig tornar per dir-li si també era un costum nord-americà deixar posat el preu en el regal.