Publicitat
Publicitat

Reivindicar el Pas

És molt probablement el gran desconegut per a molts andorrans. La seva gent, superant l’extrema duresa de viure a 2.000 metres, entreveu a l’horitzó un consens polític que pot aportar valor afegit

“Després de superar els 2.400 metres del port d’Envalira, apareix, enmig d’una vall imponent, envoltat de natura, el Pas de la Casa. El poble em rep mig nevant i amb boira, i em costa aparcar entre la munió de vehicles amb matrícula francesa. Pels carrers, turistes gals, abrigats o no tant, entren i surten dels comerços”.

Les paraules no són meves, sinó les que l’amiga Marta Tort va fer servir per començar el relat del reportatge ' Viure a 2.000 metres i abocats a França' que va dedicar al Pas de la Casa ara farà un any en un especial de l’ARA Andorra. Recomanable la seva lectura perquè allí hi trobem com la gent que hi viu, després d’haver superat l’extrema duresa de la seva climatologia i valorar els serveis de què disposa, constata la necessitat que el Pas aporti valor afegit, altres incentius que complementin el tradicional i una neteja urbanística que el faci més atractiu com a poble.

Una constatació que segons hem pogut llegir després de l’inici del seminari “Intervenir sobre el paisatge europeu transfronterer: claus per a l’ordenació del territori i la integració paisatgística” és compartida pels gestors de la cosa pública i que ha d’acabar desembocant en la realització d’un projecte de millora integral: el Pas necessita un canvi.

És, molt probablement, el gran desconegut per a molts andorrans. És hora de reivindicar-lo. El consens polític diria que hi és. La voluntat sembla que també. Aquesta comunió, doncs, hauria de propiciar bons auguris perquè definitivament el Pas de la Casa millori urbanísticament fent-lo atractiu, no només per ser peu de pista i lloc de compres per als francesos, sinó també pel seu alt valor paisatgístic.