Retratar la societat i la classe política

El Carnaval és un bon moment per fer aflorar la ironia, la sàtira i el sarcasme, perquè si per alguna cosa serveix el regant del Carnestoltes és per retratar la societat en la seva globalitat i, com a part d'ella, la classe política. Certament el Carnaval se celebra de diferents maneres i no tothom l'associa a la paròdia social i política tan pròpia de les nostres contrades, sinó que l'emmarca més en la disfressa bonica i el ball de coreografia desfilant darrere d'una carrossa per les avingudes comercials. Tot és ben legítim i possiblement tot hi té cabuda: qualsevol de les dues maneres de celebrar la festa poden compaginar-se en un país com el nostre, petit però ric en teixit associatiu.

Però el Carnaval més genuí, el que desprèn més entusiasme i el que enganxa més és el que en pocs minuts i amb quatre frases és capaç de ridiculitzar situacions que s'han produït durant l'any, i en el que evidentment la classe política en surt més retratada. És la grandesa del Carnaval, l'ordre invertit on tot és grotesc i on regna l'oposat evitant el control al qual s'està sotmès cada dia de l'any. Dies de disbauxa, descontrol, improvisació, paròdia, crítica... perquè un cop hagin passat tot tornarà a l'ordre establert, amb més força si cal; al cap i a la fi el Carnaval no deixa de ser una vàlvula d'escapament que ens permet posar-ho tot de potes enlaire per després tornar-ho al mateix lloc. El desordre que justifica l'ordre.