Ronyoneres

Com que soc modern perquè el món m’ha fet així, m’he intentat afegir a aquesta massa de gent plena de licra que corre per carrers i muntanyes però he hagut de desistir. La licra no és el meu teixit, encara no sé si pertanyo als pronadors i als supinadors i perquè cada vegada em canso més, fins el punt que semblo un pollastre sense cap amb un emfisema pulmonar.

Així que he decidit caminar amb una ronyonera incorporada per portar l’aigua. Ja en duia una la mòmia d’Ötzi, l’home de gel que va morir l’any 3255 aC. i que va ser trobat el 1991, i una altra en Batman amb bomba de fum inclosa. He resistit a incorporar-la al meu equipament pensant en el turista que fa cua a la Sagrada Família, el veí de l’apartament del costat a l’estiu, el noi que lloga les hamaques a la platja, i el porter de discoteca, però m’és d’utilitat. A sobre, ara està de moda tot i que quan les veia, anys enrere, feia la mateixa cara d’horror que si escoltés el portaveu del Partit Popular, Pablo Casado.

Les grans marques les estan comercialitzant a preus escandalosos com els 1.600 euros per una de Salvatore Ferragamo, i no són tan vulgars com aquella que portava George en un episodi de la sèrie ‘Seinfeld’ en què Jerry, el seu amic i protagonista li diu que sembla com si el seu cinturó estigués fent la digestió d’un animal. Ara les fem servir jo, Jared Leto i The Rock. O sigui que marco tendència. No m’atreveixo, però, amb els pantalons de quadres, ni per anar a caminar.

Algú m’ha explicat que si vaig de Sant Julià de Lòria a la Margineda a peu i a bon ritme formo part del ‘walking power’ encara que semblo més aviat del ‘walking dead’. Perquè torno com un zombi i tan cansat que trasllado la meva seu central i fiscal al llit.