Publicitat
Publicitat

Sang i sexe

Els guionistes s’ho estan 'currant'. Mantenir l’interès després de mesos competint en 'primetime' no és senzill

Sembla que s’esclareix el desenllaç de la segona part de la trilogia del procés. Enrere queda la primera, aquella en què s’albirava que Catalunya s’estava desconnectant de l’Estat Espanyol. Després d’una temporada en forma d’espiral de declaracions, fulls de ruta més o menys compartits i estirabots a tort i a dret, la segona entrega de la trilogia acaba amb el trencament entre CDC i UDC, l’aparellament de Convergència amb ERC i una nova tanda de nervis i desconcert en determinats cercles de Madrid.

Els guionistes s’ho estan 'currant'. Mantenir l’interès després de mesos competint en 'primetime' no és senzill. Fan falta capítols en què mor el dolent o es descobreix una infidelitat. Pactes i traïcions. Vencedors i vençuts. Amants incondicionals i rotllos d’una nit. Ensurts i emocions. L’equivalent a les escenes de sang i sexe de ‘Joc de trons’ traslladat a la política catalana. Com si tot estigués ideat, previst, calculat, escrit. Els capítols es van succeint i l’espectador s’hi va enganxant.

S’acaba la segona temporada però algú ja avança el fil argumental de la propera. La tercera part de la trilogia, disponible a partir del 28 de setembre, s’anuncia encara més emocionant que les dues primeres. Si es fa bona la dita de què junts es pot arribar més lluny, sembla que canviaran coses. Moltes coses. Caldrà veure si la unitat d’uns es replica en els altres. O el que és el mateix, si finalment el 27-S esdevé la confrontació democràtica dels qui han desconnectat d’Espanya envers els qui no ho han fet.