Sant Jordi revifa la nostra història

Un any més arriba Sant Jordi i els carrers i les places del nostre país s’omplen de roses i llibres. Pel que signifiquen les dues coses per a mi és una de les festes més maques que et pots trobar arreu.

Centrant-me més en el cas d’Andorra, des de fa uns anys constato que cada cop hi ha més escriptors del país (o gent de fora però que escriu sobre el nostre país) que aprofiten aquesta diada per tal de donar-se a conèixer i presentar les seves obres. Cada cop hi ha més obres que parlen de la història del nostre petit país, destacant fets rellevants que permeten entendre'n la realitat, o com comencem a veure darrerament, les memòries en primera persona de personalitats de l’esfera política o social del nostre país sense els quals és difícil poder entendre de forma precisa la nostra realitat actual.

El que he pogut constatar (almenys en el meu cas) és que som uns grans desconeixedors de la nostra història. Sí que és veritat que a l’escola aprenies aquells elements bàsics i més rellevants des del punt de vista històric en l’assignatura d’Institucions Andorranes, però aquells coneixements no et permeten aprofundir en temes claus del nostre esdevenir més recent. Una mancança que dificulta o potser fins i tot et condueix a fer interpretacions errònies del que està succeint avui dia.

Llibres més acadèmics i històrics com els de Martí Salvans o Jacinto Bonales ens permeten conèixer com es va definir l’estructura territorial del nostre país així com recuperar topònims i vocabulari originari d’Andorra. Novel·les que parteixen de fets històrics reals com les de Joan Peruga o Albert Villaró ens permeten reconstruir com era la vida a Andorra a principis i mitjans del segle XX. I més recentment llibres com 'Josep Maria Mas Pons. Pere de l'Oros' de l’Albert Roig, '50 anys de tu a tu des de Canillo. Diari d’un mossèn compromès' d'Amàlia Prat, o "Jo vaig treballar a Ràdio Cincinnati' del Gabriel Fernàndez, per citar-ne tres d’àmbits ben diferents (però per sort aquest any en podem trobar molts més a les parades) ens permeten conèixer les vivències en primera persona de persones rellevants de la nostra història més recent i que permeten entendre de forma més clara el perquè de les moltes situacions que ens trobem avui dia.

Per tant, aprofitant que és la gran diada del llibre, recomanaria a tothom que no només es compri algun llibre de la temàtica que he comentat sinó que també se’l llegeixi (que això també passa). I no només perquè sigui Sant Jordi i és el que toca sinó per tenir la possibilitat de conèixer una mica millor la nostra història que falta ens fa per poder entendre millor el nostre present.