Publicitat
Publicitat

Servei públic o perversió?

L’afer BPA ha marcat l’actualitat andorrana i ha dividit la ciutadania en dos bàndols. Dues opinions contraposades entre les quals el Govern, treballadors i clients s’hi han vist esquitxats

Penso i defenso que contrastar la informació és un exercici vital que han de fer periodistes i mitjans de comunicació. Però, vist que aquest exercici és un suplici per a alguns, cal saber qui hi ha darrere de cada mitjà. Qui mou els fils? Qui realment sol marcar la línia editorial són els propietaris. En un país petit els interessos entre els diversos actors sempre són clars i visibles. Deixo en mans dels lectors esbrinar la font de cada notícia i el possible interès ocult que amaguen les diverses declaracions. Desinformar la ciutadania amb portades extravagants només fent ús d’una opinió sense contrastar, no és periodisme. És fer un pervers favor al lector i a la societat.

L’afer BPA ha marcat l’actualitat andorrana i ha dividit la ciutadania en dos bàndols. Dues opinions contraposades entre les quals el Govern, treballadors i clients s’hi han vist esquitxats. L’Executiu no ha provocat la situació. Cap Govern voldria això per al seu país. Els darrers mesos han estat un infern per a molts: empleats, clients, autoritats i ministres... Cap d’aquests ha encès el foc. Tot el contrari, tots han actuat responsablement i treballen per trobar les solucions que li fan falta a aquest problema.

És inacceptable buscar rèdits electoralistes. Són massa els que ho estan passant malament. Són molts els que tenen dipositada la seva vida en aquesta entitat bancària. En la campanya negra que s’ha engegat s’hi ha barrejat, com ja he dit en altres ocasions, l’oli i l’aigua. Uns actors que de cop defensen la part negra, la que ens ha dut a aquesta situació. Una part que busca involucrar i perjudicar el Govern en un afer d’abast internacional. Segurament totes les parts han fet errors, però el que està clar és que la feina s’ha fet bé i amb celeritat. Autoritats financeres i Govern han actuat de la millor manera i així ho han reconegut les institucions americanes.

Per acabar, permeteu-me recordar la gran feina que s’ha fet des de fa diverses legislatures per equiparar la legislació andorrana als estàndards de transparència de les organitzacions internacionals. I sort que hem fet aquesta tasca legislativa. Però també cal tenir clar per què som avui aquí. Cal tenir present qui ha provocat la crisi que ha posat en entredit la plaça financera i la sobirania del Principat. Les accions de quatre directius poden fer que entre tots haguem de pagar els plats trencats! Jo, m’hi nego.