Publicitat
Publicitat

Tan difícil és?

No costa massa, es tracta de ser més precís, de donar contingut als titulars que es llancen des de la tribuna del Consell General. Potser així algun dia els ciutadans prestaran una mica d'interès al debat d'orientació política

La poca concreció del cap de Govern en el discurs inicial del debat d'orientació política es va mantenir al llarg de les dues jornades, també en la rèplica i contrarèplica amb els grups parlamentaris. De fet, el debat va servir més per continuar parlant de l'afer BPA que no pas de concretar sobre les polítiques que aquest govern té previst aplicar al llarg de la legislatura.

Anunciar, per exemple, temes com la flexibilització del mercat laboral, l'increment en dos punts de les cotitzacions de la CASS, l'eterna modificació del servei d'ocupació o el trasllat de la cartera de la funció pública a un altre ministre, sense precisar el contingut i les afectacions de cada una d'elles, és com no dir res. Són paraules buides.

Perquè per poder valorar les polítiques governamentals ens fa falta conèixer la lletra petita. Falta saber, per exemple, com seran aquests nous contractes anunciats en la modificació del codi de relacions laborals i quines característiques tindran, per saber si el govern camina o no cap a la precarització del treball.

Ens falta conèixer, per exemple, quines són els xifres amb les quals treballa el govern quan ens parla d'apujar la cotització de la CASS un 1% per a les empreses i un 1% per als treballadors. De quants diners parlem? Quan preveu amb aquest augment que es tornin a exhaurir les reserves? S'ha valorat l'impacte sobre la viabilitat empresarial i sobre el poder adquisitiu dels treballadors aplicant aquesta mesura?

Ens falta saber, per exemple, com i quan serà la modificació del servei d'ocupació que mai arriba. I evidentment, ens falta saber no només quin ministre assumirà funció pública, sinó quins objectius concrets es marca el govern en l'etern debat sobre la reforma d'aquest sector.

I així podríem continuar amb la majoria de temes tractats al llarg de dos dies intensos, on el cap de Govern sort en va tenir del sempre eloqüent Ladis Baró. Això sí, a tots ens va quedar clar el suport incondicional del cap de Govern al ministre Alcobé en l'afer de l'heliport: aquest es farà sí o sí, i els veïns emprenyats, amb signatures o sense, ja poden anar picant de peus a terra que qui té la paella pel mànec fa anar l'oli allà on vol. És el que diferencia la segona legislatura de la primera: com que ja no pots tornar a ser reelegit, ja no et cal quedar bé amb tothom.