Publicitat
Publicitat

Temps de confiança

Salutació del coprínciep episcopal, Joan-Enric Vives, en el 22è aniversari de la Constitució Andorrana

La Constitució del Principat d’Andorra va fent anys. Des del 1993 ençà, molts esdeveniments han anat marcant la història del nostre País, dels nostres veïns, i de la humanitat sencera. Un nou segle ha començat amb tot el que comporta de mirada oberta vers el futur, un futur en el qual Andorra vol participar-hi com una Nació jove i antiga, nova i secular, tradicional i oberta a les novetats que les generacions joves van reclamant. I la Constitució, la nostra Carta Magna per a la convivència, el respecte i la unió de tots, ens continua acompanyant i mostrant aquells valors i eixos fonamentals que ens cal mantenir per mirar endavant amb il·lusió i responsabilitat envers el llegat rebut de les generacions passades i dels segles que ens han precedit.

Confiança. Aquest és el mot d’ordre que proposo a tots els Andorrans i Andorranes en aquesta festa joiosa de la Constitució.

Confiança en la nostra petita-gran Nació Andorrana, perquè es va demostrant que sap trobar la millor manera de respondre als reptes que se li van plantejant. Una justa autoestima és convenient per a sortir-se’n a la vida i anar endavant, però que reconeix els errors i en fa esmena. Venim d’una història gloriosa de neutralitat, de pau, de convivència, de laboriositat i austeritat, de manteniment dels nostres valors i tradicions, i de bon veïnatge; sense guerres ni enemics ancestrals; units els Coprínceps i el Poble; amb fe i valors espirituals, intangibles però ben reals. Podem estar-ne agraïts i satisfets.

Confiança en les Institucions del País que ens representen i que van funcionant, ni que sigui amb mancances i límits, però que mantenen l’heretatge transmès i rebut, i van elaborant la saba nova. Les millors experiències de la vida, les esplèndides intuïcions del treball i la laboriositat, els goigs i les esperances de totes les famílies i Parròquies, requereixen d’Institucions que les mantinguin vives. Sempre caldrà fer atenció que no es fossilitzin i deixin de donar fruit; sempre caldrà que l’ètica governi en l’intern de les Institucions. Però si les estimem, si en tenim cura, si les renovem, amb les podes que calgui, si les vivifiquem amb els valors i virtuts que ens han fet forts en el passat, segur que continuaran donant fruit. Mereixen la nostra confiança.

Confiança en les persones que són el bé més gran del Principat d’Andorra. En aquest petit País tots comptem i tots podem aportar el millor de nosaltres mateixos: avis, joves i infants, famílies, treballadors, pagesos i també malalts i

els qui tenen alguna discapacitat, mestres, polítics, capellans, assistents socials, esportistes, hotelers, banquers, policies i bombers, funcionaris, educadors, periodistes, metges, advocats, economistes, residents i emigrants... Tots! Perquè Andorra som tots. Cal aprofundir en la confiança i cal valorar el que els altres, els diferents i fins els discrepants, també aporten. I entre tots bastir un Poble que posi la dignitat de la persona i de tota vida, l’ètica basada en la virtut i la recerca del bé comú com a fonament de la seva convivència i de la seva unitat com a Nació.

La Constitució de 1993 sempre ens ha de recordar el que units som capaços de ser i de fer. “Virtus, Unita, Fortior”. Fonamentats en la confiança i la unitat podrem afrontar tots els reptes que el futur ens obri, i continuarem aportant la nostra singularitat com a Poble en el concert de les Nacions.