Publicitat
Publicitat

The Emerald Piper

A Illinois, la nombrosíssima diàspora irlandesa tenyeix el riu Chicago de verd i als bars raja la Guinness a doll

La coloració del Valira en resplendent verd maragda ha estat motiu d’enjogassats comentaris arreu. Per primera vegada en molt de temps, Andorra ha aparegut als ulls del món -als ulls del món proper, si més no- com a protagonista d’una notícia no especialment negativa, no interessada, no manipulada o no connotada amb prejudicis i partits presos. I això s’ha de celebrar com s’escau. Però encara ho hauríem pogut fer millor per aconseguir més ressò i més complicitats: esperar-nos al divendres 17, dia de sant Patrici. No deu pas venir d’un dia per examinar les filtracions, oi que no? Hauríem fet com a Illinois, on la nombrosíssima diàspora irlandesa tenyeix el riu Chicago de verd i als bars raja la Guinness a doll. Ens quedaria així una setmana doblement fantàstica: dimarts celebraríem el dia de la Constitució i divendres la fenomenal festa de sant Patrici. La petita però significativa colònia irlandesa que tenim ho hauria rebut amb entusiasme. Però hem de considerar allò que Christopher Moltisanti, un dels personatges dels Soprano, ens va advertir en un memorable episodi de la segona temporada. Després d’haver estat ferit en un tiroteig i haver retornat de l’altre barri, comenta amb els seus companys de la màfia la seva visió de l’infern, on hi ha estat un moment de visita i on sens dubte anirà a espetegar quan li arribi l’hora: és un pub irlandès -The Emerald Piper, precisa- on cada dia és sant Patrici.