Publicitat
Publicitat

The River

D’uns anys ençà, hi ha una veritable cursa de curses. Una explosió de ‘runners’. No hi ha parròquia, poble o llogarret que no organitzi la seva cursa

En general, a un servidor les curses no li fan ni fred ni calor, excepte la Històrica de Sant Bernabé perquè és l’única que ha combinat de manera plausible tradició, història i modernitat. Però sí que és interessant constatar que, d’uns anys ençà, hi ha una veritable cursa de curses. Una explosió de ‘runners’. No hi ha parròquia, poble o llogarret que no organitzi la seva cursa, si pot ser extrema, amb noms ‘ad hoc’, d’una tendra i alhora contundent ruralitat, adients a la seva inimitable duresa, més extrema encara que la cursa que fan a la vall del costat. Esbalçaisards, ofegamatxos, espellateixons, rebentacabres, col·lapsafreixures. O això o ens passem directament a l’anglès, que fa com a més modern. X-Treme Range Trail. Monster Peak Path. Hellish Mountain Race… Ara van pels rius. La veritat, no se m’acut la gràcia particular que té fer una cursa fluvial. Riu amunt, o riu avall, tant és. Hi ha veus que han criticat que la que han fet el cap de setmana passat a la Massana, cap a Arinsal, hagi transcorregut dins de la llera del riu, on qui sap l’afectació que haurà tingut sobre la fauna i flora. La qüestió és diversificar i córrer tot allò corrible. Lliures de predadors, ni l’os de les cavernes ni el tigre de dents de sabre ens empaiten, de manera que el cos ens demana córrer amb algun altre objectiu. Deu ser per això que tenim tanta pressa, i volem arribar abans que ningú (encara que no se sàpiga ben bé a on).