Publicitat
Publicitat

De Tor a Carreu, de Porta a Coll

Ara que ve Sant Jordi i ens inunden de novetats editorials, convé recordar que hi ha llibres immortals

Si forces majors no han variat les previsions de Vilaweb des que escric aquest article fins que es publica, al portal del diari digital hi podreu llegir avui una entrevista amb Carles Porta el periodista que 20 anys enrere va fer el documental al '30 minuts' de TV3 'Tor, la muntanya maleïda'. Va ser un èxit de programa i així ho explicita en l'avançament de l'entrevista que ha tret Vilaweb: continua sent un dels ’30 minuts’ més vistos a la pàgina web de la cadena. Posteriorment, aprofitant la volada del documental, Porta va escriure el llibre 'Tor, tretze cases i tres morts' en el qual relata la seva aventura personal a l'hora de fer la investigació periodística convertida en narració literària. El llibre també va ser un èxit de vendes.

Reconec que en vaig ser un àvid consumidor, tant del '30 minuts' com de l'edició del llibre. Potser no vaig arribar a obsessionar-me, però quasi, fins al punt que sí o sí vaig voler entrevistar Carles Porta -era l'època que feia conjuntament amb l'amic Jordi Matas el programa 'Dues cares' a Andorra Televisió, per allà l'any 2005 si no recordo malament. I és que es tracta d'una història que ho té tot per enganxar el personal, i en el meu cas l'atracció es veia ampliada per la proximitat i la implicació andorrana.

Al periodista el vaig entrevistar a Barcelona, a la mateixa seu de l'editorial La Campana. En la conversa que vam mantenir vaig poder constatar que s'hi havia passat moltes hores darrere el cas, fins i tot posteriorment a l'emissió del '30 minuts' i que al final havia construït un best seller reflectint clarament el caràcter pirinenc dels seus personatges i de les situacions que viuen.

Quasi deu anys després Pep Coll publicava 'Dos taüts negres i dos de blancs' (Editorial Proa) la crònica d'uns altres crims comesos al Pirineu: els de la família Pep del Vinyes a la vall del Carreu al Pallars Jussà els anys 40 del segle passat i amb el qual ha guanyat el premi de la Crítica i el premi Creixells.

L'autor declarava que s'hi havia passat tres anys documentant-se sobre l'afer per escriure el relat novel·lesc. Pep Coll va haver de tirar d'arxius i no va poder utilitzar massa relat vivent, feia molts anys dels assassinats i quedava poc testimoni. En canvi, Carles Porta ho va poder fer a partir del relat dels protagonistes directes. Però mentre Porta descobria una gent i una terra desconeguda en la seva profunditat, Coll sabia a què i a qui s'enfrontava, ja que és de la terra, és de Pessonada. I la matança de Carreu ha format part de la seva infantesa, com ell mateix explica.

Però és evident que tot i els anys de diferència i el perfil diferent del seu autor -un és periodista, l'altre escriptor- en ambdós relats hi podem veure reflectida la rudesa de la vida pirinenca i el caràcter orc de bona part de la seva gent. Dos llibres immensos, dos autors genials.

Quan aquests dies ens inunden de novetats editorials per Sant Jordi, dels quals possiblement mai més en sentirem a parlar, va bé recordar que sempre hi ha llibres que són més immortals que els altres.