Publicitat
Publicitat

Traçant una línia ascendent

Tot i la millora progressiva del PIB, encara hi ha un clar desequilibri en els resultats obtinguts pels diversos sectors econòmics que el composen, deficiència que reclama reflexió i estratègia

Com és habitual, passa el Dia de Meritxell i despertem de la migdiada estival, més o menys preparats, segons els ànims de cadascú, per afrontar els darrers mesos de l’any. Tot fa pensar que, pel que ens expliquen els experts, podem afrontar el que resta de 2017 amb un moderat optimisme mercès als indicatius econòmics que, per primer cop, auguren una recuperació generalitzada, salvat de sectors puntuals encara convalescents de les crisis que ens han assolat els darrers anys.

L’informe econòmic 2016 de la Cambra de Comerç, Industria i Serveis, presentat tot just fa pocs dies, confirma que el PIB del 2016 va créixer un 1’2%, en contrast amb l’increment del 0’8% del 2015, i apunta a un ascens al 2017 del 2’1%, previsió que consolida aparentment la tan anhelada recuperació econòmica. Tot i la millora progressiva del PIB, encara hi ha un clar desequilibri en els resultats obtinguts pels diversos sectors econòmics que el composen, deficiència que reclama reflexió i estratègia.

De fet, s’ha demostrat que quan un Govern fa un esforç promocional d’un sector del país i es fa bé i amb mitjans suficients, els resultats arriben. Avui Andorra Turisme capitalitza el principal pressupost per a fer promoció de país i això s’ha vist reflectit en un increment al 2016 d’un 2’6% del nombre de visitants, del 6’3% de turistes que alhora ha representat un 2’6% més de pernoctacions. Al mes de maig d’enguany el nombre de turistes seguia creixent un 3’1%. Tanmateix, a nivell de dies d’esquí venuts al 2016 s’ha fregat els 2’5 milions, la millor xifra des de fa onze anys. Conseqüència lògica d’aquest increment ho és també l’ascens del sector de l’hostaleria en un 6’1%. Ara bé, curiosament, el comerç no s’ha beneficiat d’aquestes bones xifres d’ocupació i al 2016 només ha crescut un 0’9%, la qual cosa demostra que segueix en una situació d’estancament que mereix reflexió i reacció. El nou Pla Estratègic del Comerç segur que és una de les respostes a aquesta feblesa que any rere any es va fent més evident. Contràriament, el nombre de matriculacions de vehicles ha augmentat un 10’5% al 2016, cosa que probablement justifica en part l’augment de les importacions que ha estat del 7’5%.

Contràriament, més enllà dels sectors tradicionals del turisme, l’esquí i el comerç, trobem aquells altres sectors com ara el financer, els beneficis del qual han baixat un 7% i els dipòsits un 2% al 2016, l’industrial que ha baixat un 0’7% i només la construcció dona un tímid senyal de recuperació quasi inapreciable i que tot just ens situa al 40% del volum d’activitat que hi havia al 2004 i, per tant, li resta molt camí per a la recuperació plena.

És clar, els sectors vinculats al 'business' no han rebut el mateix tractament ni s’hi ha invertit en mitjans i estratègia com en el turisme i això també es veu reflectit en els resultats. És evident que si vàrem apostar per l’obertura i la diversificació econòmica també havíem d’haver reforçat l’estratègia promocional per atreure nous inversors. Més enllà de la tímida aposta pels clústers d’Actua, els resultats han estat minsos fins ara, cosa que obliga a reaccionar també i per això potser la recuperació del ministeri d’Economia, Competitivitat i Noves Tecnologies, que no havia d’haver desaparegut mai –tot sigui dit– i l’empenta institucional a la nova Marca Andorra, impulsada inicialment per la CEA i que ara pren força amb una nova taula público-privada que ha d’acabar creant una nova estratègia de país que ens doni prou visibilitat internacional com per convèncer a futurs inversors que a hores d’ara no saben ni que existim ni coneixen els múltiples avantatges que tan discretament custodiem.

Evidentment, tota aquesta estratègia no assolirà cap resultat si no som capaços de millorar les nostres infraestructures en comunicació i convertir en estendards del nostre atractiu com a jurisdicció, l’estabilitat de la nostra competitivitat fiscal, la seguretat jurídica, l’agilitat i simplicitat administrativa, i la preservació del nostre entorn natural i de la seguretat ciutadana. A aquest darrer aspecte hi contribuirà decisivament una hàbil negociació de l'acord d’associació amb la UE que respecti les nostres especificitats, particularment en les limitacions a la lliure circulació de persones. En aquest sentit, vull ser optimista i fer confiança als nostres polítics, especialment a aquells que siguin capaços de fer passes endavant per defensar un posicionament de consens que asseguri la defensa dels interessos majoritaris del país i la seva ciutadania.

Intueixo que estem ara traçant una línia ascendent que ens pot conduir vers la recuperació i consolidació econòmica i social, però no ho serà sense esforç, sentit comú i un consens pro-actiu i patriòtic.

Etiquetes