Publicitat
Publicitat

Tres quarts de 15

El 2015 serà recordat, possiblement, com un dels anys més convulsos de la història recent d’Andorra

Ens hem cruspit tres quarts del 2015. Nou mesos moguts que han donat per a molt. Almenys, informativament parlant. Unes eleccions generals, una crisi bancària, empresaris i polítics catalans –i família- sota sospita, manifestacions, retallades, acusacions creuades, dèficit en el sistema sanitari... Si ens ho haguessin anticipat un any abans molts s’haurien posat les mans al cap engolint una saliva espessa. Per sort, la fortalesa de l’ésser humà sol estar per sobre d’aquests sotracs. Que sí, que la cosa ha estat –i està- complicada, però tot se sol superar.

El 2015 serà recordat, possiblement, com un dels anys més convulsos de la història recent d’Andorra. Dificultats, obstacles, problemes, desgràcies, rèmores, contratemps, contrarietats, perjudicis i infortunis. Un còctel de sotragades que en el seu conjunt fan que aquells que ho solen veure tot negre augurin des de fa mesos que això se’n va en orris. Però aquí som, enfilant la recta final de l’any i, de moment, Andorra continua al mapa.

Desconec si hi ha brots verds i si el país progressa adequadament. M’agradaria pensar que sí. Però percebo que seguim en la tempesta. Amaina a poc a poc, però el xàfec continua. I qui sap si demà hi haurà un altre aiguat. De moment, però, Andorra se n’està sortint. Amb complicacions, és evident. Però amb indicadors que fan ser optimista.

Massa sovint ens queixem per vici. O perquè fotre canya és més divertit que parlar del temps. Però si obrim els ulls al nostre entorn la nostra tempesta és una anècdota. Ni sortim al radar d’Europa ni les nostres crisis fan trontollar el món. Hi ha problemes més greus, autèntiques tempestes en forma de refugiats o bombardejos que ens haurien de fer sentir afortunats. Proposo que un cop l’any se celebri a Andorra el dia internacional de no queixar-se. Potser així tot anirà millor.