Publicitat
Publicitat

Útil, necessària, imprescindible

El panorama és apocalíptic i ningú del món, dels que hi entenen en llengües, sap explicar-se ben bé com és que el català segueix existint


A Andorra tenim alumnes a classe que diuen que el català és una merda, de vegades perquè es pensen que dir-ho queda 'guai'; o caixeres de supermercat que et diuen que series “més guapo” si parlessis en castellà. Al País Valencià hi ha infermeres que increpen pacients per parlar en la seva llengua pròpia. O a Catalunya, policies aeroportuaris que et sancionen per parlar català o un sistema judicial on, segons els experts, la nostra llengua s'apropa a la “mort clínica”.

I podem seguir. El català està en inferioritat de condicions en el panorama mediàtic dels territoris on es parla. En l'etiquetatge és pràcticament nul. Les sales de cinema gairebé no saben què és. El nivell mitjà en ortografia entre els catalanoparlants és força preocupant; només cal anar llegint cartells que veus a les botigues, per exemple. Els Estats espanyol, francès i italià remen més en contra que a favor pel manteniment de la llengua i la garantia dels drets lingüístics. Cursar els estudis universitaris en català gairebé és més complicat que donar explicació científica a un fenomen paranormal. I ja no entrem en el fet que de vegades ens toca justificar perquè fem servir la nostra llengua... Analitzes el panorama i encara veus com hi ha qui defensa la idea que el castellà està perseguit!

El panorama és apocalíptic i ningú del món, dels que hi entenen en llengües, sap explicar-se ben bé com és que el català segueix existint i no té el percentatge d'ús del gaèlic irlandès, per posar un exemple a l'atzar.

Però bé, enmig d'aquesta foscor de tant en tant s'encén algun llumet. Algun llumet no pas vermell. La setmana passada n'encenia un el conseller català de Cultura, Santi Vila. Deia que l'interès per aprendre català creix any rere any, segons dades del Consorci per a la normalització lingüística. Hi afegia que la nostra llengua és una eina d'ascens social; que és una eina útil. Eureka! Sovint defenso, des d'aquesta columna, que la utilitat és la raó d'existir d'una llengua. Avui deixeu-m'hi afegir que, perquè es mantingui viva cal que sigui necessària. I perquè tingui una bona salut, imprescindible. Ens queda camp per córrer..! Molt més a uns territoris que a d'altres, esclar.