OPINIÓ
Opinió 14/06/2017

Vint-i-dos metres

i
Irene Jaume
2 min

Dubt que la majoria de les centenars de persones que inunden Santa Catalina cada cap de setmana sàpiguen què és o, si més no, què fa allò allà. Qui ho va posar i per què. No ho pensau, a vegades quan la veis? Que vosaltres sabeu què fa allò allà, qui ho va posar i per què ho va fer i tota aquella gent no en sap absolutament res. Un calfred per tot el cos.

Del 5 al 9 de febrer de 1937 milers de refugiats escapaven de Màlaga per mor de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat i es dirigien cap a Almeria, ciutat republicana. El feixistes, aquells dies, van crivellar entre 4.500 i 6.500 civils per aire i per mar. Per fer-ho, en el cas de la mar, van utilitzar dos vaixells amb noms d'illes (el 'Canarias' i el 'Baleares') i un 'Almirante Cervera'. Però no en van tenir prou i també van metrallar Castelló, Tarragona, Maó, València, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Mataró, Tortosa, Alacant, Gandia o Dénia. Fins a 33 vegades els ports i 13 les bateries de les costes republicanes. Milers de civils, la majoria dones i criatures, assassinades mentre intentaven fugir de l'horror.

Just deu anys i uns mesos després, el 16 de maig de 1947, el dictador Franco inaugura el monòlit, pagat amb el mètode de 'subscripció popular', que de popular en tenia poc i d'imposat ho tenia tot. També hi va intervenir el Ministeri de Foment del règim per acabar de sufragar la gran despesa de l'element fàl·lic davant la mar a mode de far. Com diu la gran Dolors Marín, a sa Feixina, al maleït monument que encara és allà dret, la memòria i la desmemòria interessades “s'ajunten en un exercici pervers d'ocupació física i simbòlica de l'espai de tots, el públic”. Ella mateixa ens explica què deia l'himne dels homes del 'Baleares':

"Va el Crucero Baleares tripulado por Falange y en las costas de Levante hace tronar sus cañones destruyendo las guaridas de los rojos forajidos que abandonan al instante Barcelona y Alicante. Venga fuego con denuedo y la Falange a luchar y acabemos con la FAI y la Generalitat"

I ara que qualcú vengui i em digui que és un homenatge a “totes” les víctimes, als dos bàndols. O que les coses s'han de fer bé i necessitàvem la valoració d'una comissió tècnica per decidir l'esbucament definitiu de sa Feixina amb la Llei de Memòria Històrica a la mà. No. No podem viure de bones voluntats, hem de viure d'accions: s'obrin fosses i ho hem d'aplaudir, però també hem d'esbucar abominacions feixistes dels nostres carrers i espais públics sense demanar permís i normalitzant-ho. Hem de normalitzar d'una vegada per totes la dignificació a les víctimes d'una dictadura i una repressió ferotges i trencar un silenci que fa dècades que s'allarga en el temps. Perquè els ho devem: el coratge i la valentia de qui es va enfrontar a l'horror ens haurien de fer la cara de vergonya de la nostra covardia i dilació. Tombem d'una vegada la infàmia i deixem de fer veure que volem fer les coses bé, perquè fer les coses bé seria que aquells vint-i-dos metres feixistes ja no fossin allà.

stats