Opinió 15/06/2016

Voldria no parlar-ne

Que ens seguirem deixant i fent desaparèixer per no parlar-ne o per parlar de coses que creiem més important?

i
Pau Riera
2 min

Avui voldria escriure molt. Sense parar fins que em deixessin de brotar paraules amb sentit. Voldria parlar dels Estats Units i d’una societat que no es decideix a abolir el dret a tenir armes a pesar dels tirotejos o matances que hi ha regularment. També voldria parlar d’Eko Station, de tota la feina que han trencat a garrotades però sobretot de tot allò que no han pogut ni podran trencar encara que els facin fora un cop i un altre.

No voldria oblidar-me del gran cementiri mediterrani que no para d’engrandir-se i que ho seguirà fent mentre faci bon temps i no s’aconsegueixin solucions per evitar més morts. Ni de les preguntes sense resposta que em sorgeixen després de la reflexió que va fer Hayatullah Rasooly al ‘My friend’ de TV3: Per què diferencieu entre sirians i afganesos?

No gosaria no parlar de la revolta social a França en contra de la reforma laboral, la violència exercida i permesa dels cossos policials i la poca repercussió mediàtica que ha tingut. I en canvi potser no voldria parlar de la importància que donem als canvis d’humor dels jugadors que juguen la Eurocopa i la passivitat morbosa amb què es miren les destrosses i baralles entre aficionats de diversos països.

Voldria escriure sobre el poc canvi que suposaria que el president del govern espanyol fos el mateix que hi ha ara o un dels altres tres que van anar al debat a no escoltar, prometre i descriure el seu programa com lloros. Voldria parar-me un moment a reflexionar si la sortida del Regne Unit de la Unió Europea podrà servir per demostrar que hi ha vida més enllà d’aquesta Europa assassina i elitista.

No voldria deixar-me que la situació a Síria no millora perquè segueix morint gent diàriament, ni a l’Afganistan, ni a altres tants països. Que Israel segueix denigrant el poble palestí encara que ho sentim poc. Que Kenya està patint un dels moments més complicats de l’última dècada i ens n’assabentem a comptagotes. Que Etiòpia ja ha rebut més de 700.000 refugiats de tot Àfrica i no han tancat la frontera.

Voldria seguir parlant de la radicalització d’extrema dreta a Europa i de la polarització i militarització d’uns països de l’est que només són culpables de ser veïns de Rússia i de tenir valor estratègic per l’OTAN i els Estats Units. Voldria fer esment en que Boko Haram segueix matant homes i joves i violant nenes i adolescents.

Voldria parlar de tot això, però digueu-me, per on començo? Que m’he deixat? Que ens seguirem deixant i fent desaparèixer per no parlar-ne o per parlar de coses que creiem més important?

stats