Publicitat
Publicitat

El primer Zafón

Ara que ha sortit el darrer dels volums de la tetralogia ‘El cementiri dels llibres oblidats’ va bé fer una mirada enrere amb les primeres novel·les de Carlos Ruiz Zafón

Abans de posar-me a llegir l'últim Zafón –‘El laberint dels esperits’, el llibre que tanca la saga que va començar amb ‘L'ombra del vent’- m'he endinsat en ‘La trilogia de la boira’ –‘El príncep de la boira’, ‘El palau de la mitjanit’ i ‘Les llums de setembre’-, les seves tres primeres novel·les publicades els anys 90 del segle passat i que han estat catalogades com a literatura juvenil. És molt interessant llegir el pròleg que fa l'autor en la publicació de la trilogia recopilada per l'editorial Planeta i en la qual ens diu, entre moltes altres coses, que si alguna virtut tenen aquestes tres novel·les és haver animat més d'un jove a perdre la por als llibres i endinsar-se en el plaer de la lectura.

És obvi que hi ha una avenç en l'obra de Carlos Ruiz Zafón des de la trilogia esmentada fins la tetralogia ‘El cementiri dels llibres oblidats’ sobretot en la construcció de les trames i fer-les creïbles, però no hi ha dubte de l'especificitat de la seva narrativa i de la proximitat que sempre ens aporta en les seves novel·les al món dels llibres, de la literatura. Les tres obres, cada una d'elles amb una història pròpia, són de lectura àgil amb trames plenes de màgia i sensibilitat, tot i que els finals siguin excessivament fàcils.

Són novel·les catalogades com a juvenils i que enganxen des del principi, però també són una bona lectura per als adults aportant-nos un millor coneixement dels inicis d'aquest gran autor i la manera com amb l'escriptura ens trasllada al seu món imaginari. Sé que no descobreixo res, però sempre és bo recordar que tot gran autor també té uns inicis.