Opinió 22/08/2017

La barbacoa

Una espècie s’apodera l’estiu dels berenadors: l’‘Homo barbacuensis’, protagonista d’un dels fets més fascinants de la natura

i
Bru Noya
2 min

Aixecada la prohibició de fer costellades als berenadors l’‘Homo barbacuensis’ ha recuperat el seu hàbitat natural. Equipat com si hagués de creuar el Liang Shan Po pren possessió cada diumenge i dia festiu de l’estiu i de la primavera d’un tros de muntanya. Hi arriba de matinada perquè no li prenguin el lloc i és el cap de pont del desembarcament que s’anirà produint, en successives onades, de dona, fills, tiets, cosins, padrins, nets, cadires plegables, para-sols, neveres, taules i tovalloles.

La nidació de l’‘Homo barbacuensis’ és un dels fets més prodigiosos i fascinants de la natura. Amb les seves mans, quatre llençols i unes pinces d’estendre la roba edifica complexes obres d’enginyeria civil que semblen la suite presidencial del Negresco, amb un porta d’entrada a Hogwarts i una altra a Narnia. Són recintes més fiables que els de Santiago Calatrava i multifuncionals perquè les barnilles dels para-sols tenen més utilitat que la butxaca màgica d’en Doraemon: s’hi pengen la bata de la padrina, la bota de vi, les tovalloles i les samarretes.

Les dones i els nens dipositen les ampolles d’aigua, les síndries i els melons a la font, comencen a buidar el contingut de milers de Tupperwares i posen a la graella una quantitat de carn capaç d’alimentar els 300.000 soldats que esperaven per embarcar a Dunquerque davant la progressió dels alemanys a la Segona Guerra Mundial. És un desplegament tan espectacular com els dels clans escocesos amb la milícia de Wallace a ‘Braveheart’ sota la direcció del cap de família, amb un mocador al cap i la camisa descordada fins al pit.

Unes quantes hores després, exhaust per l’esforç i ensopit pel menjar i la beguda, estarà pensant en cridar un guàrdia civil que el substitueixi mentre fa la migdiada. I s’adormirà sota l’ombra d’un pi convençut que si es pogués aprofitar la seva hiperactivitat matinal l’‘Homo barbacuensis’ seria la primera potència energètica mundial.

stats