Publicitat
Publicitat

El buit

Amb Juli Soler, ànima del Bulli, se’n va un torrent d’idees i projectes a ritme del 'Satisfaction', la seva cançó preferida

Vuit anys. El mandat d’un magistrat del Tribunal Constitucional d’Andorra. Dues edicions dels Jocs Olímpics d’Estiu i d’Hivern i dels Mundials de futbol. El temps que va invertir Sebastião Salgado per fer les fotos de la seva exposició ‘Gènesi’. El període que la periodista Mònica Bernabé va viure a l’Afganistan, i que li va permetre elaborar el colpidor reportatge ‘Vestida de negre’. L’interval que va entre la desaparició de Cassandra i els indicis que assenyalen que encara podria estar viva a la pel·lícula canadenca ‘Captius’ d’Atom Egoyan. La durada de l’estudi de la Fundació Mona, IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la Universitat de Girona, que demostra la possibilitat de rehabilitar i resocialitzar ximpanzés del món de l’espectacle i com a mascotes.

Vuit anys ja fa que va tancar la llibreria del Valentí Grau a Terrassa. Cada 5 de gener, la nit de Reis, en aquell local era la trobada amb els amics, i entre ells el Juli Soler, ànima del Bulli i mà dreta de Ferran Adrià. Vèiem passar la cavalcada i després ens menjàvem un tortell de nata i cap a la Nova Jazz Cava. El Juli era un torrent. De projectes, idees i iniciatives. Vivia al ritme de la seva cançó preferida, el ‘Satisfaction’ dels Rolling Stones. Ens ha deixat. Però hores abans, encara li va quedar temps per fer una última partida de billar amb el seu sogre.

Vuit anys. Ja no hi ha la llibreria del Grau, el restaurant el Bulli, la pastisseria que feia aquells memorables tortells i el Juli. Però ja no és el temps. És el buit.