Es busca cambrer professional
El boom que està patint la cuina ha fet sorgir infinitat de cuiners i pseudocuiners. Cuiners en sobren. Però falten cambrers professionals. Un ofici que si no el cuidem està en perill d'extinció.
La cuina està de moda. I ser cuiner sembla que s'ha convertit en una de les professions més prestigioses de la nostra societat. Són molts els factors que han influït a generar aquesta visió exitosa d'una professió que anys enrere era mal vista i, fins i tot, menyspreada. Com en moltes ocasions, la televisió en té part de culpa gràcies a programes d'èxit com Masterchef o Topchef on la figura del cuiner s'exalça fins a límits inimaginables. Gràcies també a les versions infantils d'alguns d'aquests programes, molts nens i nenes volen ser cuiners i somien emular les gestes dels seus ídols culinaris. Exemple de tot això el trobem en les escoles d'hostaleria, on les places per estudiar cuina s'exhaureixen ràpidament. Però tot èxit sempre amaga alguna cosa, perjudica a algú. Com tot a la vida sempre hi ha una cara i una creu. I aquí la creu, la part perjudicada i menystinguda recau en la figura del cambrer. Quin paper hi juga el cambrer dins el fabulós món de la gastronomia?
Sovint tendim a pensar que la feina de cuiner i de cambrer són oposades, independents, com dos mons a part. Majoritàriament li atribuïm més importància a la feina del cuiner tot menyspreant el cambrer i la tasca que fa. Es té la consideració errònia que fer de cambrer és una feina passatgera, temporal, d'estiu… Que qualsevol pot fer-ho. Que és una feina fàcil. I res més lluny de la realitat. Fer de cambrer no significa només passar els plats de la cuina a la taula. És alguna cosa més. És rebre el client, explicar-li la carta, resoldre els seus dubtes, fer-lo sentir com a casa. I per fer tot això, per ser un bon professional, primer de tot s'ha d'estimar la feina. Com tot a la vida, si no estimes allò que fas, no ho podràs fer bé.
El boom que està patint la cuina i, en general, la gastronomia els darrers anys ha fet sorgir infinitat de cuiners i pseudocuiners per tot arreu. Cuiners en sobren. Però falten cambrers professionals. Un ofici que si no el cuidem i li donem la importància que es mereix està en perill d'extinció. Seguir les modes fa que allò que era especial es converteixi en quotidià. No és millor anar a contracorrent i fer el contrari que la majoria?
Periodista de formació. Cambrer i cuiner per vocació.
