La cuina de la tardor

Al llarg dels anys la cuina ha esdevingut un tema cabdal en el desenvolupament dels pobles. El component d'arrelament en la cultura i en la història que té la cuina és innegable. A més d'això, darrerament també s'ha convertit en un fenomen social. Els moments que es passen al voltant d'una taula serveixen per gaudir del menjar, del vi i de la companyia. Imbuïts en aquesta filosofia, els nostres cuiners han experimentat, han treballat amb ganes, amb imaginació i, ben cert, tots ens sentim molt satisfets i orgullosos dels seus resultats.

Res no es fon tant amb el país en què vivim com gaudir-lo a través de les sensacions del menjar que ens dóna cada cicle de l'any. És una forma, aquesta, profundament civilitzada i perfectament noble d'estimar el que és més nostre. Descobrir la riquesa del que la nostra terra sap produir és un deure i és un plaer, quasi tan alt com provar-ne els plats i sentir la flaire de la terra a les papil·les.

He de reconèixer que sento una especial predilecció per aquesta temporada de l'any. La tardor té un encant especial, estació melangiosa, font d'inspiració i de gaudi, prèvia a la caiguda de la fulla.

Una de les activitats lligades com poques a la gastronomia i a aquesta estació de l'any és la caça. La caça ha estat un important subministrador de carn al nostre país, no solament per la necessitat, sinó per la gran afecció vers aquesta pràctica.

Amb tot, aquest temps convida a la llar, a les cuines familiars, al foc de llenya, als sabors forts, a les sensacions càlides, a les sopes i brous calents. La tardor propicia, com cap altra època de l'any, la recerca de tota mena de bolets. Cal endinsar-nos al bosc, conèixer les zones, recollir-los amb cura. Es tracta d'un plaer avançat abans d'assaborir-los al plat. Plaers que no tenen preu, plaers barats, perquè no costen diners, com el gaudi d'una obra d'art.