Publicitat
Publicitat

La darrera anella

Al darrere de tot l’afer de BPA hi trobem les persones que viuen amb més incertesa i angoixa els esdeveniments: els seus clients i els seus treballadors

Avui fa tot just una setmana de la comunicació pública del FinCEN segons la qual BPA duia a terme pràctiques de blanqueig de diners provinents del crim organitzat. Primer es va produir la compareixença del cap de Govern anunciant la intervenció de l’entitat bancària, en el que es pot qualificar d’una actuació tan inèdita com contundent. L’endemà va ser la directora de l’INAF qui va donar explicacions davant els mitjans de comunicació, amb xiclet inclòs i amb un to notablement diferent al que havia mostrat el dia abans el cap de Govern. Una compareixença, la de la responsable del màxim organisme regulador, que va ser esmenada l’endemà pel cap de Govern anunciant des de Brussel·les la destitució de la cúpula de BPA, per si havia quedat alguna ombra de dubte de la determinació que havia emprès el Govern.

També hem vist com Standard&Poor’s ha rebaixat la qualificació que atorga al país. A més, s’ha produït la detenció del conseller delegat de l’entitat, ha passat a disposició judicial i posteriorment l’han engarjolat, mentre continua oberta la investigació. A Espanya i a Panamà també s’han intervingut les filials de BPA, i la situació ha arribat a tal punt que Banco Madrid ja ha presentat concurs de creditors i ha suspès totes les operacions. I de retruc hem hagut d’aguantar comentaris i tertúlies a fora del país tan allunyades de la realitat com plenes de tòpics.

Han passat tantes coses en aquesta setmana, que segur que me’n deixo alguna. Però a la darrera anella de la cadena hi trobem les persones: sobretot els clients de l’entitat i els seus treballadors. Aquells que viuen amb incertesa els esdeveniments, uns pels seus estalvis i uns altres pels seus llocs de treball. Hem vist llargues cues de persones a les oficines de l’entitat, clients als quals se’ls ha limitat la retirada en efectiu a 2.500 euros setmanals i se’ls ha minvat la seva capacitat d’extreure diner pel caixer automàtic. I també, qui s’ha acostat fins al taulell ha vist com darrera seu, amb una professionalitat a prova de bomba, han donat la cara davant dels clients, sense saber què serà del seu futur professional.

El dia de la Constitució vam poder escoltar per boca dels nostres polítics la coincidència en dos conceptes: la unitat i la confiança. Doncs bé, és per totes aquestes persones que viuen avui en la incertesa i l’angoixa que val la pena que aquests dos conceptes vagin adreçats no només als polítics i als agents econòmics, sinó també al conjunt de la societat. Només així demostrarem la nostra capacitat de resiliència, molt ben descrita per l’Albert Villaró en la seva columna de dijous passat en aquest mateix mitjà. Ara bé, unitat i confiança no només per sortir airosos de la situació, sinó també per saber fer esmena.