Publicitat
Publicitat

Quant dura una Instagram Story?

Si ningú mira un vídeo de més de tres minuts a les xarxes, qui llegirà llibres que duren hores i hores?

El jove i brillant realitzador audiovisual pregunta als joves que assisteixen al seu taller mentre editen i munten entre tots el vídeo d’una publicitat: “Quan dura una Instagram Story?”. I la majoria responen de seguida: “Quinze segons.” “Doncs, fem-lo de quinze segons, com si fos una Instagram Story”. Els dos adults de més de 40 anys que són a la sala no han sabut respondre la pregunta, es miren interrogant-se no quan dura sinó “què és una Instagram Story?”

Recorren a l’‘smartphone’ i en un moment ho resolen: és un apartat dins d’Instagram al qual es pugen fotos o vídeos que només estaran actius durant 24 hores. És semblant, diuen, a l’Snapchat. Pot servir per ensenyar què hem fet l’últim dia i després desapareix. Es pot mostrar de manera pública o restringida. Està claríssim, és l’efímer de l’efímer: quinze segons que duren 24 hores. Si Bauman parlava de 'liquidesa', això deu ser el gas aeri més eteri que hi pot haver.

El jove i brillant director audiovisual els dona bons consells, connecten el Bluetooth i els alumnes li envien fotos que han fet al seu iPhone, en molt menys de 15 segons les fotos arriben i tots les veiem. “Avui”, explica, “ningú mira un vídeo de set minuts a les xarxes socials, ni de tres minuts, han de ser molt més breus” i acaba aconsellant imitar la tècnica de Disney en els seus vídeos al Youtube enllaçant uns vídeos amb els altres que els interessa promocionar.

A vegades els que vam néixer al segle passat (buf, com sona això) necessitem una mica menys de gas eteri i efímer. Per això m’agrada tant ‘La vuelta al mundo en 80 autores’, de Xavi Ayén (el periodista cultural també autor del magnífic ‘Aquellos años del boom’ sobre els escriptors hispanoamericans i Barcelona). A 'La vuelta al mundo en 80 autores’ hi ha entrevistes a escriptors impressionants des de Doris Lessing a Elena Poniatowska, García Márquez, Daniel Goleman, Jaume Cabré, Paul Auster, Javier Cercas, Antonio Muñoz Molina, Orhan Pamuk i moltíssims més. Entrevistes que van durar hores, sobre llibres que necessiten hores i hores per ser llegits. Interessants, per pensar i per sentir, per passar-ho bé, per entendre el món i les persones. Qui llegirà aquestes hores de llibres en el món del gas efímer? Quin lloc tindrà tot aquest paper en aquest segle?